Fabiola Sofía Masegosa Gayo nascuda a Alacant el 9 d’abril de 1968. Professora, tutora a la UNED i traductora jurada. Llicenciada en Filologia espanyola per la UNED i doctora en Filologia catalana per la Universitat de Lleida en el programa Territori, patrimoni i cultura catalana amb la tesi doctoral La vida teatral a Andorra de 1900 a 1970. (2017). L’any 2018 va guanyar l’accesit del premi Principat d’Andorra de Recerca Històrica de la 41a Nit Literària andorrana amb el treball de recerca La vida teatral a Andorra de 1900 a 1970. Fabiola va parlar-nos d’una tradició del Nadal, ha adoptat del què ara també és el seu país, Andorra:
“Es tracta del caganer que vaig començar a posar en el meu pessebre quan ja portava uns tres anys aquí.
El caganer, encara que com moltes altres tradicions actualment s’ha estès a més llocs fora de Catalunya, és una figura típica de la imatge nadalenca catalana. Segons aquesta tradició podem trobar en el pessebre a un home, generalment un pastor amb barretina, ajupit i amagat que satisfà les seves necessitats fisiològiques a l’aire lliure.
Segons el costum, s’afirma que no posar-lo al pessebre porta desventura a la llar, ja que els seus excrements fertilitzen la terra i porten sort i alegria per a l’any vinent.
L’origen d’aquesta figura és molt incert i no hi ha unanimitat entre els historiadors en situar la seva aparició en un lloc i un moment concrets. Segons el folklorista i etnòleg català Joan Amades, el caganer es remunta a finals de segle XVIII, i està inspirat en un relleu de marbre del segle XVII que rep el nom de La Verge i la muntanya de Montserrat en què es representa a la Mare de Déu amb el Nen i el massís de Montserrat amb els seus camins transitats per diversos personatges, entre els quals apareix amagat darrere d’una revolta d’un camí i a l’empara d’un arbre un caganer.
Altres experts el situen al segle XIV i assenyalen que es va originar a Ille-sur-Têt situada al Rosselló francès on va aparèixer esculpit en una pedra un personatge que es coneixia com el cagaire i que ràpidament es va fer popular a la cultura i el folklore català.
Una tercera hipòtesi es remunta al segle XVII i apareix coincidint amb un moviment artístic-cultural que reflectia a través de dibuixos en rajoles d’oficis episodis de la vida quotidiana dels catalans. Sembla ser que en una d’aquestes rajoles es representava a un pagès defecant.
Però malgrat l’escatològic de l’assumpte, segons la tradició i cultura, el caganer torna a la terra el que d’ella procedeix, abonant la terra de la menjadora i fent-la fecunda per a l’any següent. Per això és considerat símbol de salut, prosperitat i felicitat per Nadal.
Tradicionalment, el caganer es representa vestit amb faixa i barretina, lluint una pipa als llavis, però amb el pas del temps la figura ha anat evolucionant i actualment es creen caganers de tots els tipus: polítics, actors, músics o futbolistes, així com caganers dedicats a poblacions concretes, tradicions llunyanes, oficis o animals.
Jo com en gairebé tots els costums opto per al meu pessebre pel més tradicional, oblidant-me dels altres més moderns!”
