És possible que es pugui arribar a un acord entre Andorra i la UE a finals d’any, diu Jean-Claude Tribolet, l’Ambaixador de la República Francesa al Principat d’Andorra

Jean-Claude Tribolet és l’Ambaixador de la República Francesa al Principat d’Andorra des del 2020. Hem parlat amb el Sr Tribolet  sobre el desenvolupament de les relacions franco-andorranes, de les comunicacions entre França i Andorra, i també li hem demanat la seva opinió sobre les negociacions per a l’associació d’Andorra a la UE.

Entrevista: Irina Rybalchenko per el Periòdic d’Andorra

Tot i que ja han passat més de dues setmanes des d’aquest fet, no us puc deixar de demanar la vostra opinió sobre l’envergadura de la protesta contra els alts preus dels llogues dels habitatges. A França les manifestacions són habituals, però aquí a Andorra potser és la primera vegada que adquireixen tanta transcendència. Aquest és el primer signe d’una crisi del govern local?

La funció de l’ambaixador no és comentar temes polítics del país on treballa. Però estic d’acord que aquest és un greu problema perquè el veig a través dels francesos que venen a viure i treballar a Andorra.

El problema de l’habitatge és degut a l’expansió demogràfica del país. Andorra és un país situat a les muntanyes. És molt difícil imaginar Andorra amb més habitants que els que té ara mateix. L’allotjament està destinat principalment per als turistes, per la qual cosa no hi ha prou allotjament per als que venen aquí a treballar. Hi ha un límit físic per atraure treballadors estrangers. Així, l’escassetat d’habitatges és un problema de desenvolupament a Andorra.​

Quina és la posició de França respecte a les negociacions entre Andorra i la UE?

Com a ambaixador, no puc prendre una posició sobre aquest tema. Les negociacions amb Andorra les lidera la UE, no pas França.

Ara la Constitució d’Andorra fa trenta anys i és un país completament sobirà. Espanya i França tenen una relació molt especial amb Andorra com a països veïns i donem suport a les autoritats andorranes en la seva voluntat d’apropar-se a la UE.

Crec que aquesta és una finestra d’oportunitat per a Andorra. Les negociacions continuen a un ritme ràpid. Van començar el 2015, ja ha passat prou temps. Algunes propostes encara són sobre la taula. Hi ha propostes que encara preocupen els andorrans. Les negociacions han de tenir com a objectiu trobar una solució mútuament beneficiosa.

És possible que es pugui arribar a un acord a finals d’any o al primer trimestre de 2024.

L’any vinent hi haurà eleccions al Parlament Europeu. Hi haurà molts canvis. Però tot i que Andorra és molt petita, els interessos de la UE requereixen un compromís amb el país.

Quants francesos viuen actualment a Andorra? Quina és la dinàmica dels darrers anys?

La dinàmica és més aviat una disminució del nombre de francesos que viuen a Andorra. Això s’explica, sobretot, pel desenvolupament actiu dels nostres veïns del sud. Espanya ha experimentat grans canvis des del final de la dictadura franquista, i molts espanyols han vingut a treballar a Andorra. El nombre de residents espanyols és de més de 20.000, sense comptar els fronterers. Els nostres veïns del sud, els catalans, parlen la mateixa llengua que Andorra, la qual cosa és un avantatge.

Hi ha 2.000 francesos registrats a Andorra. Això és molt poc, i durant els ultims anys aquesta xifra ha continuat disminuint. Podem suposar que uns 1.700 francesos són els anomenats residents passius, que venen a Andorra per aprofitar les exempcions fiscals i invertir en immobiliari, ja que segun les estadístiques andorranes hi ha  a prop de 3 700 francesos a Andorra.

Quants turistes francesos visiten Andorra anualment? Com ha canviat la dinàmica en els darrers anys?

Les estadístiques andorranes ajuden a respondre aquesta pregunta. Com sabeu, hi ha turistes que s’hi queden almenys una nit i els que passen la frontera per fer compres. La segona categoria és més nombrosa. La majoria no van més enllà del Pas de la Casa, n’hi ha uns 3 milions a l’any. Hi ha menys d’un milió de persones que passen una nit o més a Andorra. Per exemple, l’any 2022, Andorra va ser visitada per uns 700.000 turistes francesos.

Quins grans projectes conjunts franco-andorrans ens podria citar i en quins àmbits?

Els projectes conjunts franco-andorrans solen estar relacionats amb el sector energètic. FEDA és una empresa monopolista responsable de la producció i distribució d’electricitat a Andorra. Andorra produeix al voltant del 20% del seu consum energètic. Per cobrir les seves necessitats energètiques, el país importa el 40% de la seva energia d’Espanya i el 40% de França. Hi ha acords que permeten a França donar suport al desenvolupament de FEDA, i aquests acords han estat renovats. El protocol entre FEDA i EDF es remunta al 2014 i es va renovar el gener d’enguany.

Els contractes a llarg termini permeten a Andorra mantenir els preus baixos, aquí no són tan alts com a França.

És molt important el fet que a Andorra, en cas hi hagi un tall de llum per exemple a Espanya, no hi hagi cap tall. Perquè els països exportadors d’energia són dos països alhora: Espanya i França.

Hi ha un altre exemple de cooperació entre els dos països en el sector energètic: a Andorra hi ha benzineres del grup francès TotalEnergies…

Històricament, el model comercial d’Andorra es basava en la venda de mercaderies que no estaven disponibles a França i Espanya.

Avui es poden trobar al país articles procedents de tot arreu. Andorra és petita, però aquí hi ha molts proveïdors. Pel que fa a la gasolina i el gasoil, no hi ha acords franco-andorrans com a tals. Hi ha acords comercials entre diversos importadors de combustible. En el cas de França, es tracta d’una refineria de petroli a prop de Perpinyà. El mercat estableix les regles.

Hi ha alguns exemples en el camp de la medicina i l’alta tecnologia?

Al sector sanitari es van signar acords per intensificar els seus intercanvis. La CASS es basa en el model francès. Cobreix tant la Seguretat Social com els fons de pensions, així com l’assegurança mèdica. Una de les peculiaritats d’Andorra és que les persones amb assegurança social poden ser tractades a Espanya i França. S’espera que aquesta situació continuï si Andorra entra a la UE. El seu objectiu és continuar el desenvolupament dels intercanvis i la cooperació a l’àmbit de la medicina.

No conec exemples concrets al sector de l’alta tecnologia. Hi ha exemples de cooperació amb FEDA i amb un operador de telecomunicacions que manté relacions transfrontereres amb Espanya i França.

Ens podria donar alguns exemples dels majors inversors francesos a Andorra?

L’economia d’Andorra es basa en el sector els serveis i en el turisme. No conec cap inversor francès important. Andorra és un país de dimensions modestes. El 70% de les importacions provenen d’Espanya, són estadístiques duaneres. Des d’Espanya també s’exporten productes francesos. És molt més pràctic.

Com ha afectat l’augment dels preus de l’energia les relacions comercials entre els dos països?

Tots els països europeus s’enfronten a l’augment dels preus de l’energia a causa de la situació a Ucraïna. Les tarifes a Andorra han augmentat menys que a França o a Espanya, sobretot perquè Andorra té contractes a llarg termini.

A més, el carburant està menys gravat i els preus, tot i que han augmentat, continuen sent una opció atractiva per als espanyols i francesos.

També m’agradaria fer-li una pregunta sobre problemes d’ accés. Andorra és un país al qual només s’hi pot arribar per carretera. No hi ha aeroport ni ferrocarril. La carretera que uneix Andorra amb França està sovint tallada a l’hivern per nevades i risc d’allaus. Com pensa França resoldre aquest problema?

El passat hivern van tallar la carretera dues vegades. Cada cop tenim més infraestructures per evitar que es tanqui la carretera. S’ha fet un gran esforç per garantir la viabilitat hivernal de la Nacional 20.

El manteniment d’aquesta carretera és molt car. Hi ha dos acords entre França i Andorra (2017 i 2022) sobre les rutes nacionals 20, 320, 22 i 116 que haurien de millorar la situació.

Segons l’acord del 2017, Andorra i França estàn invertint 21 milions d’euros, és a dir, 10,5 milions cadascuna.

A prop del ferrocarril del Train Jaune hi ha la carretera nacional 116 que va cap a Prades. Segons l’acord de 2022, la inversió total s’estima en 18 milions, dels quals 12 milions haurien de ser a càrrec de França i 6 milions d’Andorra.

S’està millorant la situació perquè la carretera quedi protegida d’esllavissades i allaus. Però passa el mateix als Alps o a l’Himàlaia, on també vaig treballar.

Quin és el futur del projecte de la línia ferroviària entre l‘Hospitalet-près-l’Andorre i la capital andorrana?

Atesa la topografia d’Andorra, el desenvolupament d’infraestructures i la construcció de ferrocarrils són molt cars. Em costa d’imaginar que Andorra invertirà en un túnel per construir aquest enllaç ferroviari. Potser això serà possible en el futur, però en la situació actual no veig com es pot finançar aquest projecte. Sé que hi ha una associació, AndRail, que està fent investigacions sobre aquest tema. També hi ha projectes entre Andorra i Espanya que duraran molt de temps.

En aquesta fase no hi ha cap projecte concret. Els costos són impressionants. Els 80 mil habitants que té Andorra no proporcionen el trànsit suficient per als milions d’euros que haurien de pagar per un túnel o una infraestructura extremadament cara.

Per què creu que encara no hi ha vols des de l’aeroport d’Andorra-La Seu a ciutats de França?

Actualment, només hi ha un vol La Seu-Madrid, i s’efectuen dos vols per setmana. Obrir una connexió amb França… M’alegraria que hi hagués una connexió entre la Seu i París, però es el govern d’Andorra que ha de determinar si el trànsit de viatgers permet el seu equilibri econòmic.

Parli’ns dels plans per desenvolupar les relacions comercials entre França i Andorra. Hi ha projectes destinats a millorar les comunicacions  entre Andorra i les ciutats franceses veïnes (les noves línies d’autobús, per exemple, podrien promoure el turisme gastronòmic o ecològic a França)?

Aquesta és una bona pregunta perquè antigament hi havia un servei d’autobús entre Ax-les-Thermes, l‘Hospitalet-près-l’Andorre i Andorra. Hi va haver problemes amb la seguretat i de contraban a l’autobús, així com també n’hi va haver al tren de Tolosa a Latour de Carol.  Això va causar una gran preocupació a la part francesa. Avui no hi ha transport públic entre l’Arieja i Andorra. Només hi ha una línia Andorra-Tolosa.

Aquest és un problema de finançament del transport públic. Jo afegiria que hi ha un altre repte per fer rendible l’autobús entre Andorra i França. Aquest hauria de ser un autobús que no només vagi al Pas de la Casa, sinó també al centre d’Andorra la Vella, i per què no a altres districtes del país. Però per fer-ho, ha de poder lliurar passatgers a Andorra i la legislació actual d’Andorra no ho permet.

Hem de restablir el transport públic, ja que aquesta situació és insatisfactòria. Hauríem de trobar una solució que permeti acordar entre els diferents agents implicats un sistema per mantenir en funcionament el transport públic entre tots dos països.

Read more: Entrevistes ...