Carlos Checa és director titular i artístic de la Jove Orquestra Simfònica de Barcelona (JOSB) des de la temporada 2015 i treballa per a la discogràfica Universal Music, com a director musical de l’Orquestra Simfònica Universal Music des de novembre de 2016. Va saltar a l’escena internacional a la Xina en 2005 dirigint la City Chamber Orchestra of Hong Kong. En 2009 va debutar amb excel·lents crítiques al capdavant de la Royal Philharmonic Orchestraen el Cadogan Hall de Londres i per invitació personal del mestre Gustavo Dudamel, al maig de 2014 va fer el seu debut a Veneçuela, en “El Sistema”.
Carlos Checa ha dirigit també orquestres simfòniques com l’Orquestra Simfònica Nacional de Costa Rica, Orquestra Simfònica Nacional del Perú, Orquestra Simfònica de Xalapa (Mèxic), Wroclaw Philharmonic (Polònia), Pomeranian Philharmonic de Bydgoszcz(Polònia), Orquestra Filharmònica Nacional d’Hondures, Orquestra Simfònica de Mendoza (l’Argentina) i la Simfònica Francisco de Miranda (Veneçuela). A Espanya, ha dirigit l’Orquestra Simfònica de Ràdio i Televisió Espanyola, Real Filarmonía de Galícia, Orquestra Simfònica de Balears, Orquestra d’Extremadura, Orquestra de Còrdova, Orquestra Simfònica Provincial de Màlaga, Orquestra Simfònica de la Regió de Múrcia, Orquestra Simfònica de Ciudad Real, Orquestra Clàssica Santa Cecilia, Orquestra Manuel de Falla i l’Orquestra Simfònica de Tenerife.
Des de l’any 2012 col·labora regularment en la temporada “Cuenca Ciutat de Música”, on ha celebrat destacats concerts com l’homenatge a Teresa Berganza a l’Auditori de Conca, la gira pels principals Auditoris de la Comunitat de Castella-la Manxa de l’òpera “El Petit Escura-xemeneies”, de Britten, i la celebració del XX Aniversari de l’Auditori de Conca, amb la producció de l’òpera “La Flauta Màgica”, de Mozart.
En el terreny de la música contemporània ha dirigit estrenes de compositors Espanyols com Andrés Valero Castells, Albert Carbonell, José Luís López Aranda i Paco Toledo, amb el qual recentment el segell EMEC va editar la seva Simfonia “Hipodámica”, obra que va ser gravada sota la direcció de Carlos Checa al costat de l’Orquestra Manuel de Falla.
Carlos Checa ha dirigit solistes com Xuefei Yang, José Menor, Mathilde Borsarello, Cristina Montes, Luís Fernando Pérez, Alejandro Friedhoff i concerts simfònics i gires internacionals amb artistes d’Universal Musiccom Isabel Pantoja i Miguel Ríos.
En 2001, sota la tutela del mestre Albert Argudo, obté en el Conservatori Superior de Música de Barcelona, la seva ciutat natal, el títol superior en direcció d’orquestra amb les màximes qualificacions.
En 2005 va fundar el Festival Internacional de Música Regió muntanyenca de Conca – FIMUC, i en 2006 va rebre una beca de la Jove Orquestra Nacional d’Espanya.
Després del concert a Andorra, vam parlar amb el Carlos sobre JOSB, la seva visió de la música i l’especificitat de la gestió d’una orquestra, composta de joves músics.
Entrevista: Irina Rybalchenko
Aquesta és potser una pregunta tradicional: En quin moment va decidir que connectaria la seva vida amb la música? Vostè mateix, toca algun instrument musical?
Vaig començar els estudis de música als 6 anys, he estudiat piano, oboè i violí i va ser cap als 17 anys quan realment “vaig connectar” amb la direcció d’orquestra, vaig fer una composició amb motiu d’uns treballs d’harmonia, era una peça per a cor i orquestra que vaig haver de dirigir a final de curs, i a partir de llavors em vaig iniciar en els estudis de direcció d’orquestra, d’aquesta manera vaig descobrir la meva passió.
Ha dirigit les orquestres simfòniques d’Espanya, Costa Rica, Perú, Mèxic, Argentina, Polònia), Veneçuela … Hi ha diferències emocionals en la música de músics de diferents països?
Moltíssima, el caràcter més llatí contrasta amb la mentalitat centreeuropea i alhora molt diferent a la Xina, però la música és un llenguatge universal i per a mi és molt enriquidor poder col·laborar amb orquestres tan diferents.
Quins trets de personatge es necessiten per dirigir una orquestra?
Coneixement de l’obra, tècnica per expressar-la, do de gents, humilitat, capacitat per liderar un grup, talent i passió per la música.
Hi ha algun ideal en la seva professió que admiri?
Tinc aquests referents de grans directors com Abbado, Rattle o Dudamel, estic molt agraït a tots els mestres que he tingut en la meva formació musical i admiro de veritat a tots aquells que pugen a un escenari i transmeten la música amb autenticitat, de vegades pot ser un artista consagrat o un jove que comença.
El director d’orquestra és, principalment, un estrateg. Ell mateix ha d’entendre exactament com conduir l’orquestra fins arribar al resultat desitjat. Quina és la vostra estratègia?
Intento que el músic “senti el que sento” abans que “faci el que li dic perquè sí” és a dir, intento convèncer musicalment amb una proposta. Als joves desig ajudar-los a treure el potencial que porten dins, estan en un període de formació i he de ajudar-los a construir aquest pont emocional perquè sàpiguen expressar amb fluïdesa el que guarden al seu interior. El que em passa amb la JOSB més és que en ser l’orquestra que dirigeixo habitualment es crea una connexió especial, hi ha un entusiasme general i els concerts els gaudim molt.
Quina és la historia de la Jove Orquestra Simfònica de Barcelona (JOSB)? Hi ha alguns músics no barcelonins que formen part de l’orquestra? Els resulta fàcil relacionar-se amb els músics joves? Això requereix un enfocament especial, un cert estat d’ànim, no?
Fa uns anys vaig pensar: “Si ciutats com Boston, Nova York, Roma o Milà, per posar un exemple, tenen la seva pròpia jove orquestra, Barcelona no es pot quedar enrere”, aquest desig juntament amb les ganes de formar una gran família musical va ser l’impuls que em va permetre fundar l’orquestra. la JOSB està oberta a músics de totes les nacionalitats, Barcelona és una ciutat cosmopolita i aquest és l’esperit de l’orquestra, òbviament la majoria són barcelonins i nascuts a Catalunya però hi ha molts músics de la resta d’ Espanya que estan estudiant a Barcelona i fan les audicions per entrar a la JOSB i també estrangers de pas, o residents, que troben molt atractiu formar part de l’orquestra.
Tot i que els músics d’una orquestra poden tenir un nivell d’actuació molt alt, els és difícil navegar per aquest espai de sons. I aquí el director titular de l’orquestra és l’única ajuda per aconseguir-ho. Com és possible sentir a cada músic simultàniament quan hi ha uns 50 o més?
Som actualment més de 60 músics, és veritat que hi ha nois molt joves de 15 o 16 anys i altres més grans de 23 o 24, aquesta diferència m’agrada perquè d’aquesta manera es comparteixen coneixements, talent, esforç, s’ajuden entre ells i jo intent cohesionar-los, fer grup, fer família musical. Per a mi forma part del meu ofici escoltar-los a tots ells, és una habilitat que es desenvolupa amb la pràctica i arriba un dia en què ets capaç d’escoltar tots els detalls d’aquest instrument anomenat orquestra, a ells els passa el mateix, estan aprenent a escoltar-se dins d’aquest instrument i tocar en una jove orquestra possibilita una pràctica que és imprescindible en la formació d’un instrumentista.
Podria explicar-me una mica el programa i el repertori de l’orquestra per a la propera temporada, si us plau?
Aquesta gira per Osca i Andorra, la segona que realitza la JOSB ha estat fabulosa per a nosaltres, realment, amb les gires s’obre un període de convivència on hi ha temps per parlar i enfortir les relacions humanes, ha estat una gran oportunitat venir aquí a Andorra i espero puguem tornar aviat.
Des que va néixer la JOSB hem realitzat ja 25 programes simfònics diferents i aquesta cinquena temporada seguim en la idea de continuar tocant les principals obres mestres del repertori simfònic fins a arribar a tocar entre 30 i 36 programes diferents, hem apostat des de l’inici pel concepte temporada , oferint concerts regularment de forma gratuïta o solidària i crear la plataforma on els joves puguin sortir dels seus centres habituals d’ensenyament en un marc diferent per poder desenvolupar i ampliar la seva formació.
Aquest any comptem amb directors convidats com Josep Caballé, Íñigo Pirfano o Tomàs Grau, encara estic decidint algunes obres però per exemple; Anem a realitzar per primera vegada una nit on l’òpera sigui protagonista, volem afrontar també una simfonia de Brahms, o després d’haver tocat les vuit, tocarem l’última simfonia de Beethoven, la novena, en fi, sens dubte ens espera una temporada atractiva i emocionant.
