Es considera que les tècniques de reproducció humana assistida són els avenços més importants de la ciència, ja que durant moltes dècades han estat capaces de resoldre problemes d’infertilitat. Aquests mètodes converteixen els desitjos de moltes parelles en realitat. A més, les tècniques de reproducció assistida s’utilitzen per diagnosticar i prevenir malalties genètiques congènites. És a dir, mitjançant l’ús de mètodes de diagnòstic preimplantacionals, la medicina genètica és capaç de minimitzar el naixement de nens malalts.
Tot i això, totes aquestes qüestions requereixen la protecció de l’autonomia personal, els principis de la llibertat i la dignitat humana i impliquen responsabilitats legals.
Fa un any (15 de febrer de 2019), es va aprovar a Andorra una llei que definia el marc legal dels mètodes de reproducció assistida i el marc de la bioètica… (Llei qualificada 12/2019, del 15 de febrer, de tècniques de reproducció humana assistida). Aquesta Llei fa referència a la Declaració Universal dels Drets Humans de la UNESCO, que prohibeix les accions perjudicials per a la dignitat humana (inclosa la prohibició de la “clonació terapèutica” i una moratòria sobre l’ús de mètodes similars per crear embrions humans amb l’únic propòsit de realitzar investigacions mèdiques). Així, aquesta Llei preveu la protecció de la vida humana en les seves diverses fases, inclosa l’embriònica, que també implica una restricció a la recepció d’ous fecundats, que es poden implantar en cada cicle menstrual, per tal d’evitar la criopreservació excessiva d’embrions, si és possible.
Andorra va organitzar la seva primera conferència sobre aquest tema amb el títol de “La reproducció assistida al Principat successora”. El Dr. Josep Argemí Renom va ser convidat com a ponent principal. El Dr. Josep Argemí és especialista en endocrinologia pediàtrica amb més de 40 anys d’experiència (la seva especialitat principal és la patologia del creixement i l’obesitat infantil), professor de pediatria, doctor en ciències mèdiques de la Universitat de Navarra, rector de la Universitat Internacional de Catalunya (UIC) i, des de setembre de 2010, és director de l’Institut d’Estudis Avançats en Bioètica de la UIC.
Una vegada acabada la conferència, el Dr. Josep Argemí Renom va respondre a les nostres preguntes sobre aspectes ètics, així com sobre el futur desenvolupament de les tecnologies de reproducció assistida.
Què és la bioètica i quin és el paper de la bioètica en la seva recerca?
La Bioètica es la ciència que tracta sobre quin es el millor comportament davant actuacions relacionades amb la biologia, la medicina i, en general, la dignitat de la persona humana i el seu entorn.
Quines són les últimes tecnologies de reproducció assistida que ara s’estan posant en pràctica i que indicacions i contraindicacions tenen per a la reproducció assistida?
Hi ha al menys 16 formes de generar artificialment un embrió humà. En el moment actual, el debat està en els intents que alguns investigadors fan de modificar el genoma de les cèl·lules germinals, es a dir dels gamètes i els embrions. Tot i que segons ells el que es pretén es evitar malalties genètiques, hi ha un ampli acord en que generar persones amb gens modificats es una línia vermella que no s’hauria de traspassar doncs afecta al que defineix bàsicament la nostra espècie de Homo sapiens sapiens.
Parlem ara de la reproducció assistida al Principat d’Andorra. Hi ha perspectives d’obertura de clíniques especialitzades?
Segons tinc entès, no.
Quins aspectes tracta la Llei de reproducció assistida al Principat d’Andorra? De quina manera està controlat el tema de la reproducció assistida pel Conveni Europeu de Drets Humans, pel Tribunal Europeu de Drets Humans i per la pròpia Constitució Andorrana?
El problema ètic de qualsevol llei de reproducció assistida està en la consideració de que el ser humà comença la seva existència en el moment de la fecundació. Per tant, els embrions s’han de tractar amb dignitat, cosa que diu la mateixa llei, però que es contradiu en tractar en alguns articles els embrions com a producte. Dit això, que seria com una esmena a la totalitat, s’ha de dir que la llei andorrana és garantista en el sentit que no permet un tractament banal, acientífic i economicista del tema.
Respecte a les estadístiques, quantes parelles utilitzen serveis de reproducció assistida? Per quines causes les utilitzen (per infertilitat, per evitar malalties hereditàries o per triar el gènere del nen)?
El motiu principal pel qual es recorre a la reproducció assistida es l’esterilitat de les parelles, cada cop més freqüent per diferents aspectes de l’estil de vida actual del món occidental: retard de la maternitat, malalties de transmissió sexual, contaminants ambientals, etc. També hi ha qui les fa servir per tenir fills sense tenir parella de l’altre sexe, com seria el cas de persones soles o parelles homosexuals. En alguns casos es selecciona l’embrió procurant que no tingui el gen patològic, però no per triar el gènere, ja que ho prohibeix la pròpia llei.
Segons les vostres prediccions com es desenvoluparan les tecnologies de reproducció assistida?
A curt termini es perfeccionaran les tècniques actuals procurant solucionar el greu problema de l’acumulació d’embrions congelats. A llarg termini però, espero que siguin substituïts per mètodes més ecològics com els denominats “NAPRO”(natural procreation) que es basen en el diagnòstic dels períodes mes fèrtils de les dones. També hi haurà una disminució dels casos d’esterilitat masculina i femenina tant per una millora en la prevenció (estils de vida més saludables), com pel seu tractament.
Entrevista: Irina Rybalchenko
