El 22 i 23 de febrer a Andorra tindrà lloc la cursa La Sportiva Andorra Skimo-2020 amb quatre proves: Skimo2, Skimo4, Skimo6 i Skimo10. La novetat d’aquest any estava en la possibilitat d’un entrenament personal amb un esportista i entrenador professional, Eduard Barceló, independentment del nivell d’entrenament. Abans de la cursa Eduard ha compartit alguns consells sobre com preparar-se millor per a la cursa tant mentalement com fisicament i com estar en bona forma.
all-andorra és un mitjà d’informació col·laborador amb la cursa Skimo
Eduard Barceló és un corredor català de l’Ultra Trail, autor del primer llibre sobre aquesta disciplina, fa anys va llançar una aplicació amb la qual els corredors populars poden descarregar-se la seva formació personalitzada. Eduard és un entrenador físic especialitzat en la resistència de les activitats esportives. Ha guanyat l’aventura Raid de la Copa del Món amb l’Equip Salomon (1999, 2000 i 2001). També és finisher del Campionat del Món d’Ironman a Hawaii (2009) i guanyador de l’Ultra Trail d’Andorra (2015). Es dedica a la formació professional d’esportistes per a competicions de tot tipus d’esports de muntanya sempre amb orientació.
“Vaig participar a la cursa fa 2 anys. Crec que és una cursa molt bona. I és una pena que el nivell de participació no sigui tan alt. Altres curses com Piera Menta, per exemple, són populars, però amb molta gent d’èlit.
No sé per què no venen corredors mundials, sinó seria una cursa top mundial dintre del circuit mundial de les grans curses.
La cursa és super xula, és espectacular, tant el primer dia com el segon. El primer dia és com una cursa d’esquí de fons i tècnicament és fàcil. Però a nivell de paisatge és super bona: passa per dalt des de La Rabassa fins a Grau Roig, per una banda tens Catalunya, per l’altra tens Andorra. La vista és impressionant…
El segon dia, és una cursa d’esquí de muntanya normal: pujades dretes, moltes conversions, baixades tècniques al bosc; això és difícil. Es xulo fer-les dos, Skimo 10.
En general, amb la popularització de l’esquí de muntanya, el problema és que la gent sovint no està preparada ni físicament, ni tècnicament. Molta gent només s’entrena a les pistes: no és el mateix!
És per això que aquest any vam decidir intentar oferir aquesta opció: la preparació per a la cursa conjuntament amb entrenaments individuals. Unes 20 parelles van aprofitar aquesta opció.
És un servei una mica desconegut. I costa diners. Però la gent que ho va fer és molt bona i té més tranquil·litat i més confiança.
La persona que s’apunta a la Skimo no té el nivell zero. Té un nivell bàsic en general. Vam proposar un pla d’entrenament per 3 mesos. Aquest és el temps mínim per sentir-se segur a la cursa.
Si comences en el nivell zero, 3 mesos són suficients només per a l’Skimo 6.
Tampoc crec que tingui sentit preparar-se de manera agressiva. Millor posar-se a punt a poc a poc. Tot depèn dels objectius que tinguis. Sempre dic el mateix exemple. Què és millor, entrenar un dia deu hores o 10 dies una hora? Depèn de cada persona – de vegades recomano entrenar-se diàriament i dues vegades al dia.
Aquest tema el toco al meu llibre sobre entrenament per l’Ultra Trail. Justament parlo de les diferents tendències sobre com entrenar-se. La gent que es prepara per ultratrails recorren molts quilòmetres, fent moltes hores d’entrenament. És el mateix error per persones amb una capacitat molt baixa. Jo ho faig al contrari. Faig sessions més curtes, mes intenses i més freqüents. La resta és també part de l’entrenament. És millor entrenar-se 2 hores al matí i 2 hores a la tarda que 4 hores sense interrupció. Estic parlant sobretot sobre la preparació per les curses de llarga distancia.
Com puc ajudar a les persones a preparar-se per a la cursa? En primer lloc, analitzo com és la persona. Després analitzo la cursa que vol fer. I a partir d’això, li proposo un calendari d’entrenaments. Tot està registrat al vostre rellotge i dóna resultats. Analitzo els resultats i després proposo una prova final. Aleshores puc dir: “Ho has fet molt bé o, per contra, millor que no facis aquesta cursa (però normalment això no passa)”.
La motivació intrínseca és especialment important per participar en qualsevol cursa. La motivació intrínseca és molt més forta que la motivació externa. La motivació externa és més per impressionar als altres, és per satisfer el propi ego. Intenció i interès per entrenar-se cada dia, assistir les curses, entrenar-se quan fa mal temps. Això, és la motivació intrínseca.
Hi ha molta gent que em diuen que entro a les xarxes socials de forma molt condicional. Faig molt poc i dic molt poc sobre mi mateix. Això no és important per a mi. Faig activitats per a mi mateix, només per la meva felicitat.
Pel que fa a la dietètica, no em dedico especialment a aquest tema. No vull ofendre els dietòlegs, però cada persona és diferent. Tinc molta experiència en competicions i puc donar consells en condicions difícils que és millor menjar. D’una forma coherent amb el vostre propi ritme i intensitat de cursa.
Un psicòleg personal és una bona ajuda. Sobretot amb activitats de resistència. La preparació psicològica implica sensacions agradables, t’ensenya a gaudir de l’entrenament i, en definitiva, de les curses.
De vegades em pregunten: “És cert que els esportistes d’èlit són egoistes? Aquesta és una pregunta curiosa. Ser egoista i estar focalitzat o deslligat són dues coses molt diferents. Si el vostre objectiu està lluny, està clar que esteu lluny dels altres. De fet, un atleta es considera d’èlit perquè està allunyat dels altres, o està allunyat dels altres perquè és d’èlit?
Hi ha una citació d’ Albert Einstein «És de bojos esperar resultats diferents, fent les mateixes coses.». Aquesta afirmació s’aplica molt als esports. Em trobo moltíssima gent que s’inscriu una vegada i una altra
a una mateixa cursa i mai l’acaba amb bones condicions. És curiós que no vulguin fer mai alguna cosa de forma diferent i continuen sempre fent el mateix entrenament. A veure! Si aquest entrenament no t’ha funcionat ara, l’any que ve tampoc te funcionarà. I l’any següent tampoc… Has de buscar una altra alternativa. És evident!”.
Irina Rybalchenko
