Foto: NWPD
El grup de guies GMG de SAETDE fa 8 anys que va ser creat com una aposta de futur per les activitats de muntanya. Aquesta formació va ser la primera d’aquest tipus al país. Abans de començar la temporada d’esquí, aquest grup organitza entrenaments sobre seguretat i salvament en cas d’allau a la muntanya (“DVA”).
Avui parlarem del curs bàsic, que va tenir lloc a Andorra el dissabte passat 12 de desembre.
Llavors, qui i per què necessita conèixer la tècnica per salvar víctimes en una allau?
Absolutament tothom que practica esports d’hivern a les muntanyes fora de les pistes d’esquí necessita tenir aquest coneixement.
Com ja sabem, les vides de les víctimes depenen de la velocitat de la recerca i del rescat de les persones que han quedat atrapades sota la neu per una allau. Passada una hora, només uns pocs aconsegueixen sobreviure sota la neu. És a dir, que hem d’iniciar la recerca pel nostre compte fins que arribi l’equip de rescat professional.
Cada membre del grup ha de portar: un DVA, una sonda plegable, una pala i una motxilla d’allau Airback.
En cas d’allau i de desapareguts, els membres del grup supervivents han d’actuar de manera coordinada i molt ràpidament. Algú ha d’anar a buscar una zona on hi hagi cobertura mòbil per demanar ajuda als professionals com més aviat millor. En el moment de la trucada, ha de saber clarament l’hora exacta de l’allau, la geolocalització i també dir exactament el nombre de persones desaparegudes.
Un dels membres de l’equip ha de començar a buscar entre la neu els objectes d’equipament dels desapareguts (esquís, guants, motxilles, etc.). A sota dels elements trobats se sol trobar la víctima. La inspecció de la superfície de l’allau es duu a terme de dalt a baix, en forma de ziga-zaga.
Els membres restants de l’equip haurien de començar immediatament a buscar la víctima o les víctimes amb el DVA (amb tots els telèfons mòbils apagats).
“El detector s’ha de mantenir amb les dues mans el més a prop possible de la superfície de la neu i intentar evitar desviacions. Com més a prop es trobi la víctima, més alta serà la freqüència d’emissió. Un modern sensor d’allaus pot indicar la posició d’una víctima sota la neu amb una gran precisió”, afirma un dels organitzadors de l’entrenament, el guia de muntanya Xavi Bonatti.
Foto: NWPD
Per determinar amb precisió la posició de la víctima, necessitarem una sonda.
Les excavacions es realitzen lleugerament per sota del lloc on es troba la víctima, per tal de no causar-li ferides addicionals. Quan s’estigui acostant a la víctima, s’haurà de reduir lleugerament la velocitat de les excavacions. El primer pas al trobar una víctima és netejar-li la cara de neu amb les mans per permetre que respiri. Si la persona no respira, cal començar amb els primers auxilis.
La part pràctica de l’entrenament va tenir lloc a l’estació d’esquí. Els organitzadors van enterrar motxilles amb DVA a la neu i vam haver de buscar-les el més aviat possible. El dia de l’entrenament hi va haver una forta nevada, el vent ens bufava a la cara, els guants estaven mullats i les mans gelades. Les condicions meteorològiques van fer que es cobrissin totes les traces. Per tant, vam tenir unes condicions climàtiques molt reals.
Foto: NWPD
Ens vam dividir en grups i vam buscar “les víctimes” pel nostre compte, i després tots junts vam excavar per desenterrar les motxilles. La cerca i l’excavació van trigar en total uns 10 minuts.
Després, novament, una mica més de teoria.
De manera que heu de recordar algunes regles.
Cal anar amb compte amb la segona nevada important de la temporada. La primera nevada sol caure plana al terra. Amb el pas del temps, la seva superfície es converteix en una escorça. La segona nevada forta cau sobre aquesta superfície relliscosa. Aquesta neu pot desprendre’s i baixar fàcilment. El millor és esperar uns dies perquè la nova neu s’adhereixi al substrat.
Els canvis de temperatura són perillosos quan la gelada substitueix el desglaç i viceversa.
La pluja és perillosa. Afegeix pes a la capa de neu i compromet la seva resistència actuant com a lubricant.
El perill d’allaus augmenta bruscament durant els forts vents i immediatament després de les fortes nevades. La neu fresca és inestable. Per molt belles que siguin les muntanyes en aquest moment, cal tenir paciència i esperar un parell de dies. Durant aquest temps, la neu fresca s’establirà i s’adherirà de manera fiable a la capa anterior.
Foto: NWPD
“Es considera que els talussos amb un pendent de 30 a 60 graus són potencialment propensos a la creació d’allaus. És difícil que la neu es desprengui i caigui de pendents més suaus. En els més inclinats, simplement no aguanta; llisca cap avall tant bon cau a terra”, ha explicat Joan Marc Xarpell, el segon organitzador de l’entrenament.
Com més coneixement i pràctica tingueu, millor. Es tracta d’un entrenament molt útil. A més, tots ens vam divertir.
Vegeu aquí per obtenir més informació.
Irina Rybalchenko
