Sempre s’ha considerat quelcom de prestigiós el tenir alguna cosa « especial » per sorprendre els convidats, esdevenir algú famós o simplement jugar amb la pròpia vanitat. El meu article d’avui parla dels productes més cars del món.
Síndria quadrada – 200 EUR la unitat
Cal tenir en compte que aquests melons no tenen res a veure amb la mutació genètica, la radiació o experiments similars. Es tracta de varietats totalment naturals de meló. Per primer cop, síndries quadrades van ser conreades al Japó per facilitar-ne el transport i l’emmagatzematge.
Aquesta forma del meló ve donada perquè, en un estadi previ a la maduració del fruit, es col.loca en un recipient cúbic. Dit d’una altra manera, està clar que hi podeu fer créixer qualsevol vegetal (fins i tot un tomàquet o una poma), tot el que cal és un recipient transparent (que permeti als raigs de sol penetrar-hi de la forma desitjada).
Tornant als melons quadrats, no hi ha molta demanda. El motiu principal és que no tenen molt gust. La zona del centre gairebé sempre està blanca, i no sol tenir sabor. Per tant, s’utilitza sobretot per decorar aparadors de botigues de comestibles o per sorprendre a algú. Als Estats Units, una síndria d’aquestes característiques costa al voltant de 200 USD.
Caviar Beluga – 4.000 USD /Kg
El caviar del peix amb més renom del món, entre els coneixedors gastronòmics, és el caviar d’esturió Beluga. És una de les principals fonts de caviar negre. La varietat més cara és l’híbrid entre les espècies Huso huso i Acipenser ruthenus.
Aquest caviar híbrid d’esturió té una textura oliosa més suau que el caviar tradicional d’esturió. Com a característiques, en destacaríem un sabor cremós i una gran «perla» de consistència llisa i oliosa que va del gris clar al negre.
Cordyceps xinès, a partir de 4.000 USD/Kg
Al Tibet, aquest bolet ha esdevingut una font essencial pel que fa a entrades de diners. Els bolets representaven el 40% dels ingressos anuals de les llars, i un 8,50% del PIB l’any 2004. Els preus no han parat d’incrementar-se, sobretot a la fi dels anys 90. L’any 2017, un quilogram tenia un preu de 4.000 USD (qualitat mitjana) podent arribar als 22.000 USD (millor qualitat, les mostres més
grans). La producció anual a l’Altiplà Tibetà l’any 2009 es va calcular, de manera estimada, entre 80 i 175 tones. La producció de Cordyceps himalayens no sobrepassa unes poques tones l’any.
I, és clar, la medicina oriental afirma que aquesta espècie de bolet cura gairebé totes les malalties i afeccions conegudes.
Raïms – Robí romà – 8.000 USD el grapat.
Després de 14 anys de treball de selecció minuciosa, el món sencer l’ha conegut. L’any 2007, els viticultors d’Ishikawa (prefectura del Japó) van aconseguir conrear baies, no només inscrites al llibre Guinness dels rècords, sinó que al mateix temps reconegudes al món sencer com la varietat de raïm més cara – Robí Romà.
El sol aspecte d’aquests raïms ja crida l’atenció. Assoleixen la mida d’una pilota de ping-pong (més de tres centímetres de diàmetre), tenen color robí, aspecte sucós i pesen almenys 20 grams.
Heu vist mai aquesta varietat de raïm? Grans grapats de robins romans es poden atribuir la « categoria premium ». Perquè això sigui així, les baies han d’arribar als 4 centímetres de diàmetre, pesar un mínim de 30 grams i tenir una determinada concentració de sucres. Almenys un 18%.
Els primers raïms de la varietat Robí Romà es van posar a la venda el mes d’agost del 2008 a un preu de 100.000 iens (910 USD) per cada grapat de 700 grams, és a dir, 26 USD per gra. Es diu que és la varietat de raïm més cara. El juliol del 2016, un sol grapat de raïm Robí Romà, contenint 26 grans i tenint un pes d’uns 700 grams, es va vendre per 1,1 milions de iens (uns 8.400 USD) a la primera subhasta de l’any en un mercat majorista de Kanazawa.
Tonyina blava – 1.760.000 USD
El peix més car és la tonyina blava, venuda al Japó per 155 milions de iens (1.760.000 USD) el 5 de gener del 2013. El peix pesava 222 Kg i va ser adquirit per Kiyoshi Kimura, propietari dels restaurants de sushi Sushi Zanmai. La curiositat: aquest exemplar no és el més gran de la història de la seva pesca!
A Nova Zelanda, Nathan Adams va pescar una tonyina de 335 Kg. Rectificant, doncs, el rècord del llibre Guinness. El cas és que a Nova Zelanda, les lleis no permeten practicar la pesca des de vaixells no matriculats. I Adams, per un oblit, no havia matriculat el seu vaixell, per tant no va poder vendre aquella inusual peça.
