Krétxet Vladímir Gueórguievitx és doctor en física i matemàtiques (1988), professor. Treballa com a catedràtic de física en l’Entitat Estatal Pressupostària d’Ensenyament Superior “Universitat Estatal Tecnològica de Moscou “Stankin”. A més és professor en la Universitat Pedagògica “K. D. Ushinski” de Iaroslavl.
Va suggerir la llista màximament possible dels arguments que confirmen, directa o indirectament, la realitat de l’existència de l’espaitemps de 5 dimensions juntament amb multituds de Mons cuatridimensionals paral·lels amb els seus propis corrents temporals. Això coincideix amb els postulats de la teoria de la física anomenada “Cosmologia de branes”.
Va desenvolupar la teoria geometritzada de 5 dimensions de la unificació gravitacional d’interaccions feble i electromagnètica, a base de l’espaitemps afí de 5 dimensions.
Va desenvolupar la teoria del camp gravitatori de vòrtex en la seva interacció amb altres camps físics i medis continus i va demostrar la possibilitat d’aparició dels forats de cuc sense necessitat d’utilitzar diversos tipus de matèria “exòtica” (matèria amb energia cinètica negativa o amb alta pressió negativa).
Al mateix temps va estudiar els problemes de la interacció gravitatòria del camp espinorial de Dirac en el marc de la teoria einsteiniana i també en el marc de la teoria d’Einstein-Cartan i teoria d’Einstein-Weyl.
En els seus treballs vostè estudia les particularitats de les característiques de la distribució conjunta estacionària de camps auto-gravitatoris de vòrtex i medis continus. Què enté vostè per un camp físic de vòrtex?
Són camps físics de vòrtex, per exemple, els camps magnètics o elèctrics azimutals, el camp espinorial de Dirac amb espín polaritzat, el camp de velocitats d’un medi continu giratori i, finalment, el camp gravitatori de vòrtex que és el component de vòrtex del camp gravitatori complet.
La característica més notòria del camp gravitatori de vòrtex, a la nostra manera de veure, és la capacitat de portar a la formació dels forats de cuc, uns fenòmens astrofísics sorprenents que són teòricament predictibles en el marc de la relativitat general sense haver d’acudir a la matèria amb característiques molt exòtiques, per exemple, amb monomi cinètic negatiu en el tensor d’energia-impulse o quan la condició d’energia feble no es compleix.
Com es poden obtenir aquests camps de vòrtex? On es troben en la naturalesa?
No és gens difícil trobar els camps de vòrtex. Per exemple, com és sabut, el camp magnètic azimutal estacionari té com a font el corrent elèctric continu rectilínia. Així, un camp gravitatori de vòrtex pot ser fruit d’un medi continu que gira a alta velocitat, com un fluid perfecte, o també el camp espinorial de Dirac amb l’espín polaritzat.
També “a priori” pot existir un camp gravitatori de vòrtex amb un forat de cuc produït per ell, que teòricament es forma com una solució les equacions de buit estacionàries d’Einstein en un espaitemps de tipus determinat.
Per a formar els forats de cuc amb uns camps de vòrtex és necessari que siguin prou intensos perquè el seu tensor d’energia-impulse pugui influir substancialment en les característiques de l’espaitemps.
Què són els forats de cuc? Estan relacionats amb la teleportación?
Els forats de cuc són una espècie de túnels en l’espaitemps que uneixen les àrees llunyanes del nostre Univers o potser els Universos paral·lels, la qual cosa ens dóna la possibilitat de realitzar en el futur els viatges espacials llunyans en temps relativament curt. També poden servir per a crear una màquina del temps.
És a dir que els forats de cuc tenen alguna cosa a veure amb els forats negres i els nuclis de les galàxies?
En alguns casos els forats de cuc poden imitar els forats negres. També és possible organitzar altres fenòmens físics interessants amb els forats de cuc. Per exemple, si en un forat de cuc que uneix dos Universos paral·lels s’introdueix un imant de tal forma que un dels seus dos pols estigui en la sortida del forat de cuc en un Univers i l’altre pol en la sortida de l’altre Univers, en cada Univers s’observarà un monopol magnètic. De tal forma, les investigacions de la problemàtica dels forats de cuc poden portar-nos al descobriment de nous fenòmens i efectes físics. Per això les investigacions en l’àrea de la física dels forats de cuc continuen sent molt actuals. Això ho atesta el gran nombre de publicacions que apareixen a Rússia i fora de les seves fronteres.
Per què per a estudiar la geometria de l’espaitemps dels forats de cuc s’utilitzen els camps físics de vòrtex conjuntament amb el medi continu en forma de fluid perfecte auto-gravitatori?
Això es deu al fet que en la vida real en l’astrofísica i cosmologia els camps físics de vòrtex actuen sovint conjuntament amb el medi continu indicat. Per exemple, els camps magnètics dels estels comuns, púlsars, magnetars o nuclis galàctics apareixen en les profunditats de la seva matèria que té la consistència líquida. El mateix es pot dir del camp gravitatori de vòrtex creat per rotació a alta velocitat dels objectes astrofísics de gran massa. Tals objectes astrofísics de gran massa, inclosos els nuclis galàctics, han de tenir una alta densitat de matèria amb equació d’estat pròxim al límit.
En l’Univers molt jove, en l’estadi més primerenc de la seva inflació, la matèria es trobava en un estat semblant al cuasi-buit que correspon al fluid perfecte amb la solució del buit. Com hem demostrat nosaltres i també el professor V. F. Panov, l’Univers jove podria estar en una ràpida rotació creant un camp gravitatori de vòrtex.
Per això és actual estudiar els camps físics de vòrtex, magnètics i gravitatoris juntament amb el fluid perfecte auto-gravitatori.
Els seus treballs estan plens de fórmules. En particular, vostè ha demostrat que, triant correctament els paràmetres determinants del sistema, gràcies a l’acció del camp de vòrtex, es poden resoldre les equacions d’Einstein que descriuen la geometria de l’espaitemps dels forats de cuc. Podria vostè explicar amb un llenguatge senzill com s’han obtingut aquestes solucions?
Si analitzem dos casos de l’equació d’estat per al fluid perfecte – de cuasi-buit i límit, el primer és característic per al camp inflatori d’un Univers molt primerenc, i el segon, per al plasma de quarks – gluons també d’un Univers joveníssim després d’un pas de fase i naixement de partícules súper pesades. A més, l’equació límit d’estat pot ser que sigui característica per a la matèria dels objectes astrofísics superdensos com els púlsars (estels de neutrons) de gran massa que supera 2 o 3 vegades la massa solar o per als nuclis galàctics.
Cal subratllar que l’efecte de formació del forat de cuc amb la rotació ràpida d’un objecte astrofísic és possible només per als objectes de gran massa i gran densitat, perquè el seu camp gravitatori pugui equilibrar les forces centrífugues i protegir l’objecte de la descomposició, i de gran densitat, perquè es compensi l’equació límit d’estat.
De tal manera, les configuracions d’equilibri del fluid perfecte auto-gravitatori en ràpida rotació, en el marc de la teoria einsteiniana de la gravetat poden formar els forats de cuc, i per això en alguns casos els objectes astrofísics de gran massa que s’observen com a forats negres, en realitat són forats de cuc, per exemple, els nuclis d’algunes galàxies.
Per desgràcia, els funcionaris del ministeri d’Ensenyament i els buròcrates de la meva universitat alenteixen molt el treball científic i docent: contínuament s’inventen noves formes d’informes i memòries que hem de redactar i que ocupen una gran part del temps que podria ser útil per a la ciència i docència. Ni en l’època soviètica hi ha hagut tant de desplegament de burocràcia.
Vladímir Geórguievitx, moltes gràcies per aquesta xarrada interessant. Li desitgem èxits en el desenvolupament d’aquestes teories necessàries.
Entrevista: Ivan Stepanyan
