Els contes són molt similars a una teràpia, les persones obliden les seves obligacions quotidianes i fan un viatge màgic amb mi”, ha dit el guia de muntanya i contacontes, Cédric Hoareau

Cédric Hoareau és guia de muntanya i narrador d’històries dels Pirineus catalans. Proposa un original servei turístic: organitza excursions a peu i randonnées a llocs lligats a llegendes misterioses. Ell mateix narra aquestes llegendes. Es tracta d’un turisme cultural que cada vegada està essent més popular entre infants i adults. Ha parlat amb all-andorra.com d’aquestes sortides esportives, culturals i poètiques i ens ha donat un exemple de llegenda catalana:

“El narrador és com un jardiner – proporciona aigua per alimentar la imaginació que habita en els nostres caps. Sense arribar a tocar una persona, la puc fer plorar o riure… La música per a mi també forma part de la màgia. Toco l’harmònica. Això m’ajuda a crear una atmosfera màgica en el transcurs de les meves històries.
Els contes són una forma de teràpia. I no parlo des de la faceta d’historiador. Les meves històries són les mateixes que les àvies explicaven als néts. Les persones obliden la rutina del seu dia a dia, els seus problemes. Fan un viatge màgic cap al món de les fades, les bruixes o altres personatges encisadors de la zona. Les seves cares es transformen…

I a mi, m’agrada fer feliç a la gent.

Voleu saber com he arribat a ser un contacontes? És una història increïble.

Fa molt de temps, un dia passejava per la muntanya amb el meu gos. De sobte, un vent mot fort va començar a bufar. Era tan fort que es podia endur les petites pedres del terra i fer-les volar pels aires. Era veritablement una força màgica…

El meu gos estava molt a prop d’aquest remolí de pedres. I de cop i volta vaig veure clarament com aquesta força l’enlairava més de dos metres, estava allà, davant meu, suspès a l’aire! Al cap d’uns trenta segons, el meu gos va baixar, lentament, aterrant sobre les quatre potes, i el remolí de pedres va desaparèixer! Tan ràpid com havia arribat! Vaig agafar el meu gos i vaig tornar corrent cap a casa meva.

Més tard, vaig explicar aquesta història als meus pares, als meus veïns i als amics. Ningú em creia, tothom se’n reia de la meva història. Però em vaig adonar que a la gent li agradava escoltar el que explicava, i com ho explicava.

Vaig començar a col·leccionar històries i a narrar-les.

Actualment, ofereixo relats dels Pirineus catalans per als més grans i veritables llegendes per als més petits – i tot això mentre fem una caminada de mig dia, o d’un dia sencer, o durant una passejada nocturna pel bosc, mentre fem una foguera. Això té lloc per pobles de la Cerdanya, del Capcir o de Conflent (Font-Romeu, Els Angles, Cerdanya-Canigó, Vilafranca de Conflent, etc). També ho podeu trobar en indrets més costaners – Colliure, Cadaqués…
Podem fabricar una cabana a l’estiu i un iglú a l’hivern – és una part de l’excursió. Les construeixo conjuntament amb els turistes, després ens escalfem al voltant d’una foguera i llavors narro les meves històries.

I sí! Explico com es pot dormir dins d’un iglú! Sabeu quin és el principal secret? Un iglú és ideal per a 2-3 persones. I el terra ha de ser completament pla. Si no, relliscaràs per la neu!

Treballo sol, sense cap relació amb agències turístiques. Una passejada de mitja jornada per a 8 persones costa 130 euros, més 15 euros per a cada persona addicional. El preu d’una jornada de randonnée (incloent-hi la construcció d’un iglú) és de 200 euros. Aquesta opció és ideal per nens i grans.

Conec moltíssimes llegendes. I us n’explicaré una.

Un jove pastor veí d’Enveig va enfilar-se per la muntanya per anar a donar sal a les vaques i els cavalls. Acostumava a estar sol a la muntanya, però aquell dia…. Va sentir una mena de riure. Al principi va pensar que potser era el vent que bufava. Va fer uns passos i es va acostar al lloc d’on venia el soroll. Va descobrir tres noies. En Pastor, aquest era el seu nom, coneixia bé la muntanya, però no coneixia tan bé les noies. Els va dir:

– Bon dia, em dic Pastor. Veieu tots aquests terrenys més avall? Són meus! Veieu totes aquestes bèsties dels voltants? Són meves!

La primera noia es va acostar a en Pastor i va presentar-se:

– Bon dia va dir. Em dic Mona.

La segona filla va dir tot seguit:

– Hola, jo em dic Lisa.

Després la tercera noia, una encisadora damisel·la d’ulls blaus i preciosos cabells rossos, es va acostar al jove pastor, i li va dir:

– Jo em dic Rosa. Som tres germanes, acostumem a venir aquí. Però si aquestes terres són teves, ja marxarem.

– No, va dir en Pastor. No us volia espantar. Només volia conèixer-vos…

…El jove pastor es va quedar enamorat de la bella Rosa. No sabia què fer. Li va dir:

– Escolta Rosa, em voldria casar amb tu.

– Doncs si et vols casar amb mi, va dir la Rosa, caldrà que tornis demà, a la mateixa hora i al mateix lloc. Però no vindràs ni despullat ni vestit, ni a peu ni a cavall, ni fart ni famolenc.

Pastor va donar voltes a aquest enigma, I sense saber trobar-ne una solució, acceptà.

– D’acord, Rosa, tornaré tal com m’has demanat. I doncs…. Fins demà, va dir el pastor.

– Fins demà, va dir la Rosa…

I les tres joves van desaparèixer misteriosament.

El cap d’en Pastor no parava de pensar en l’enigma de la bella Rosa. Tot de sobte, el jove pastor va dir:

Ja sé! Ja sé com ho he de fer!…

Voleu saber com segueix i veure l’indret on va succeir tot? Us ho explicaré i us hi portaré!

 


Publicitat
Ad
Read more: Opinió ...