Fer un laboratori de nivell P3 a Ordino és inconcebible per a un país que es posiciona com a destinació turística, diu Elisa Muxella, presidenta de l’Institut dels drets humans

El projecte d´establiment d’un laboratori privat de recerca immunològica BSL3 a Ordino el qual vol ser gestionat per la multinacional farmacèutica Grifols, ressona cada vegada més. Per això, ja ha sorgit una clara oposició a aquest projecte entre els polítics. A més, també hi ha moltes preguntes sense resposta sobre aquest projecte des del punt de vista de la protecció dels drets humans. Per tal de resoldre-les hem parlat amb l´Elisa Muxella, presidenta de l’Institut dels drets humans, que ens ha explicat com de perillós és aquest projecte per a tots els andorrans i els residents, independentment de la seva situació social o econòmica.

Elisa Muxella Molins, andorrana, biòloga per la UAB, especialitzada en Citogenètica. Va fer les seves practiques a l’Institut de Biologia Fonamental (IBF) Farmacéutica UCB especialitzada en industria farmacèutica I Toxicologia per la Universitat de Gent (Bèlgica).

També és Diplomada en Òptica i Optometria per la Universitat de Granada.

Treball professional: Laboratorium voor Toxicology de la facultat de Farmàcia de la Universitat de Gent (3 anys). Va crear el laboratori d’aigües, aire i aliments del Govern d’Andorra (8 anys). Va exercicir com a farmacèutica durant 20 anys. També va fer de Perit judicial per l’anàlisi de estupefaents i psicotrops de la Batllia d’Andorra.

Implicada des de molt jove en els drets humans va impulsar la creació de l’Institut de Drets Humans d’Andorra. Presidenta del IDHA.

Entrevista: Irina Rybalchenko per a El Periòdic News

A Ordino, única parròquia d’Andorra declarada reserva de la biosfera per la UNESCO, es construirà un Centre de Recerca en Immunologia… Com pot ser això?

El primer de tot, caldria definir què és una reserva de la biosfera? Les Reserves de la Biosfera són territoris amb l’objectiu d’harmonitzar la conservació de la diversitat biològica i cultural i el desenvolupament econòmic i social a través de la relació de les persones amb la natura. Per tant, seria el primer P3 situat en una reserva de la biosfera, si més no, no té cap raó de ser.

Però aquesta és la decisió final del govern d’Andorra, oi?

No sé si aquesta és la decisió definitiva perquè hi ha molta gent que hi està en contra. Fer un laboratori de nivell P3 a Ordino és inconcebible per a un país que es posiciona com a destinació turística.

Qui concretament dels polítics andorrans va pressionar per prendre aquesta decisió?

No ho sé. El fet és que el Pacte de socis està signat, d’una part, pel cap de Govern, Xavier Espot Zamora, i pel ministre de Presidència, Economia i Empresa d’Andorra del Govern, Jordi Gallardo, i de l’altra part per David Bell, Víctor Grifols i Raimon Grifols.

D’altra banda, els polítics que s’han posicionat en contra són:

Carine Montaner del Consell General, Enric Dolsa del Comú d’Ordino, i Joan Miquel Armengol, conseller de Movem a Ordino.

Actualment, els biolabs tenen una reputació extremadament tòxica. Val la pena recordar el laboratori de la ciutat de Wuhan, la ciutat Xina en la que es creu que es va originar la pandèmia de coronavirus. Encara es desconeix si va ser una fuga del virus o una distribució intencionada. En aquest sentit, hi ha la por que pugui passar el mateix a Andorra. Comparteix aquesta por?

Més que una reputació tòxica jo diria que és perillós i ho hem de mirar amb respecte.

El laboratori de nivell que volen construir a Andorra és de nivell P3. Per tant, té bastants riscos per la salut pública, atès que pot treballar amb microorganismes patògens com el virus de la SIDA, el de l’hepatitis B, etc.

El que vol dir que l’administració ha de fer controls rigorosos i el dia d’avui no existeix cap reglamentació al respecte.

Ara com ara, no tenim els criteris ni tan sols per controlar i reciclar aquests residus.

No és Grifols que hi ha de posar aquests controls, sinó el Govern d’Andorra.

Abans d’instal·lar un laboratori s’ha de fer la normativa i veure quines són les despeses que s’haurien de pagar i si les podrem pagar.

Compartiu l’opinió que Andorra pot ser un lloc per al desenvolupament d’un nou tipus de virus i un foc per al desenvolupament de noves guerres virals i bacteriològiques?

No en tinc ni idea. Però els científics poden prevenir tot això. A Wuhan, hi havia normes de seguretat a nivell P 4 i mireu què va passar: algú es va equivocar, o potser no, però el resultat és conegut per tots. Tot el planeta va patir!

És realment Andorra tan dolenta per atraure inversió estrangera que permeti aquests projectes al seu territori?

Crec que Andorra podria atraure molts projectes amb participació estrangera que no serien tan perillosos. Podria, però per alguna raó no ho fa…

La viabilitat econòmica del projecte també és molt qüestionable. Si mireu l’economia de Grifols, veureu que és qüestionable, com a mínim. És una incògnita.

El projecte no s’ha adjudicat mitjançant un concurs públic amb plec de bases d’àmbit internacional, de manera que, a banda de Grifols, s’ha evitat la possibilitat que hi participin altres empreses.

Diguem que el projecte és d’interès nacional.

Tanmateix la recerca, sense cap mena de dubte, pot ser d’interès nacional, però de cap manera enfocant-la ha dit tal com s’ha fet en aquest cas i amb un laboratori que fixi les regles del joc.

Des del meu punt de vista, s’ha d’exigir una llei de responsabilitat política i, aquesta, ha de ser la consigna política de les eleccions que venen. Per prevenir-hi. Sempre per prevenir-hi.

La legislació andorrana permet la realització de projectes d’aquest tipus?

Abans de fer una llei especifica per la recerca en l’àmbit de la salut i la biomedicina, hauríem de tenir una llei de recerca general.

És partint del general que després es pot parlar de les especificitats i no començar primer per les especificitats.

Aquest fet podria veure’s com una resposta a interessos partidistes i no pas d’interès nacional com el que va adoptar el Molt Il·lustre Consell General quan va decidir canviar un article de la Llei de l’Ordenament Territorial i dos del Codi d’administració de la Llei general d’ordenació del territori i l’urbanisme (LOGTU).

Les modificacions s’han aprovat per majoria, amb una abstenció al grup P.S., en contra hi va haver només la Carine Montaner del partit Independent.

De quina manera l’Institut dels drets humans es pot resistir contra aquest projecte?

Hem de crear una gran ressonància. Els drets humans són benestar! Tenim dret a un medi ambient saludable! El laboratori afectarà el benestar de cadascun de nosaltres.

Entre tots hem de parar aquest projecte.

Read more: Entrevistes ...