El Parc Natural de l’Alt Pirineu ha impulsat un inventari de les seves glaceres rocalloses. L’objectiu final de l’inventari és promoure la descoberta del patrimoni natural amagat en el modelat de les valls, els circs, els vessants i els estanys d’alta muntanya, i explicar-ne l’origen i evolució i la influència en el paisatge actual des de la darrera desglaciació fins a la dinàmica actual dels espais supraforestals. Tot el material formarà part d’una exposició que el Parc prepara en col·laboració amb l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya i que es podrà veure a l’estiu al futur Centre de Descoberta de les Ciències de la Terra, a Rubió.
L’estudi forma part del Projecte Criopirineus, finançat amb el Programa d’Ajuts FEADER a espais naturals protegits al Parc 2022, dirigit per Josep Ventura i Marc Oliva del Grup de Recerca ANTALP (Antarctic, Arctic and Alpine Environments) de la Universitat de Barcelona.
Les glaceres rocalloses són unes acumulacions de roca de forma lobular que repten pel pendent de la muntanya, originades per la presència de permafrost. En total, se n’han cartografiat i inventariat 133 tipus (amb una àrea total de 5,8 km2), 59 lòbuls protal·lus o glaceres rocalloses inicials (0,3 km2) i 82 dipòsits pertanyents a glaceres cobertes (4,5 km2).
La majoria de les glaceres rocalloses s’han classificat com a relictes i estan situades entre els 1.643 i els 2.550 m. L’elevat gradient altitudinal entre els diferents fronts d’aquestes geoformes (1.200 m) suggereix que la seva formació està associada amb diferents fases morfogenètiques, des de l’inici de la darrera desglaciació fins a la dinàmica actual.
Únicament sis glaceres rocalloses situades entre els 2.560 i els 2.800 metres s’han classificat com a potencialment actives, ja que contenen indicis de possible presència de permafrost. Per comprovar-ho, l’any 2022 es va iniciar un seguiment amb sensors de temperatures del sòl a la glacera potencialment activa del Clot de Broate, al massís del Sotllo, en el marc d’aquest mateix projecte per comprovar-ne l’existència i fer-ne un seguiment a llarg termini amb el suport de l’Observatori de Recerca del Parc.
Així mateix, també s’han efectuat treballs de recollida de mostres al Circ de l’Estany del Ras de Bonabé per analitzar-les en laboratori i obtenir les seves edats amb el mètode de datació per cosmogènics.
