El dijous dia 31 de gener del 2019 es disputarà el Campionat del món de múixing (prova IFSS), que tindrà lloc a Bessans (França). Marta Bosch Malé –una esportista de Catalunya– participarà, per primera vegada, en aquest esdeveniment. En vigílies del campionat, parla amb all-andorra.com d’aquest esport únic, de les seves sessions d’entrenament i de com cuidar els gossos:
“El múixing és un esport que consisteix a córrer lligat a un o més gossos. Aquest esport va començar a Sibèria i Nord-amèrica, on es feien servir els gossos i trineus per transportar coses (data del 1607). Van ser els primers múixers.
El practiquen a l’Amèrica del Nord (Canadà), països nòrdics (Noruega i Finlàndia), França i la República Txeca. Ara aquest esport és cada vegada més i més popular a Espanya i Catalunya.
El gos porta un arnès i va lligat a la persona o al vehicle mitjançant una línia de tir. Dins del múixing pots competir en trineu de dos o més gossos, en canicròs (córrer amb gos), bikejoring (bicicleta amb gos), scooter (patinet d’un o dos gossos) i esquijòring (un o dos gossos).
Competeixo en canicròs i esquijòring a Catalunya i també en l’àmbit estatal.
El campionat es disputarà del 28 de gener a l’1 de febrer i la prova d’esquijòring de les noies tindrà lloc el dijous 31. Em fa especial il·lusió aquest campionat perquè suposarà la meva primera participació en una prova IFSS. Soc conscient que hi ha un nivell alt i, per això, en aquesta primera participació només m’he plantejat un objectiu: gaudir de l’esdeveniment i tornar a casa amb moltes vivències per seguir gaudint d’aquest món, el múixing.
Per poder participar en aquest mundial es va haver de classificar entre les tres primeres en el campionat d’Espanya disputat a Baqueira-Beret. Tinc la segona posició.
Per entrenar-me a esquijòring vaig a les estacions catalanes de Tuixent – la Vansa (Alt Urgell) i Lles (Cerdanya). Hi acostumo a anar tots els caps de setmana que no tinc competició i com a mínim un dia entre setmana. En aquestes estacions també hi entreno la modalitat de canicròs en neu.
Per entrenar-me a canicròs ho faig a Peramola, on disposo de circuits plans i circuits de muntanya.
Acostumo a entrenar-me quatre dies a la setmana. La meva màxima velocitat ha estat 37 km/h, que vaig aconseguir amb el gos Aquiles i practicant la modalitat d’esquijòring.
Aquest esport m’ha permès unir dos passions. Per una banda, l’amor pels animals i, per l’altra, la pràctica d’esports a la natura. Practicar esport amb el meu gos m’omple, em distreu i m’ha fet canviar la vida. Actualment la meva vida gira entorn d’aquest esport. Entre setmana vaig a l’institut a treballar, on imparteixo classes de música, i en acabar la jornada em dedico a entrenar-me i alimentar i educar els meus peluts.
Els gossos més aptes per a aquest esport i que estan més de moda són els greyster i els huskies d’Alaska. Aquests gossos estan específicament creats amb una mescla de gossos de caça perquè puguin córrer amb rapidesa. Es poden comprar a Catalunya, Espanya, Eslovènia, Noruega i la República Txeca.
L’edat mínima d’un gos o gossa per poder participar-hi és un any. La dieta consisteix bàsicament en pinso. El pinso que utilitza és d’una marca espanyola que es caracteritza pel seu component energètic i la qualitat dels seus ingredients. És un pinso especialment dissenyat per a gossos que practiquen esports aeròbics, ja que els aporta 4.800 kcal/quilo, principalment procedents d’olis de salmó i greixos d’aus. Aquest pinso fa que els gossos augmentin la seva resistència.
Com a fets rellevants sempre parlo de la meva participació en la Pirena. La Pirena era una prova de múixing que recorria tot el Pirineu català. Vaig poder participar en l’última edició i vaig poder gaudir molt acompanyada del meu gos llaurador, anomenat Duc, i de la gossa Kylie. L’anècdota va ser la següent: en la penúltima etapa de la Pirena van desqualificar el Duc perquè, cansat que les noies nòrdiques l’avancessin, va decidir fer-los un lladruc. Ara és una anècdota més a explicar. En aquell moment no vaig entendre com havien pogut desqualificar-lo; el Duc era un gos de casa i competia amb gossos d’‘alt estànding’, especialistes en aquestes curses. No obstant, la Kylie ens va permetre acabar la Pirena.”
