El Departament de la Vicepresidència i de Polítiques Digitals i Territori ha donat compte al Consell Executiu de l’inici de l’elaboració de l’Agenda estratègica del Pirineu amb horitzó 2030. El document serà un full de ruta per orientar el desenvolupament sostenible de les comarques pirinenques els propers anys amb un segell i identitat propi.
A partir d’ara s’endega un procés participació, que s’allargarà fins al mes d’octubre, per analitzar prèviament les potencialitats i reptes del territori. L’objectiu del Govern és orientar el futur sostenible del Pirineu, tant pel que fa a la seva població, garantint-ne l’arrelament, com a l’accés als serveis bàsics i la connectivitat física i digital.
La proposta inicial de l’Agenda fixa quatre pilars de debat, cadascun amb els seus objectius concrets. En primer lloc, les persones i la governança, amb accions per a l’arrelament de la població i la garantia d’accés als serveis bàsics, l’accés a l’habitatge, la creació de serveis mancomunats, la posada en marxa de l’Agència de desenvolupament dels territoris del Pirineu, el desplegament de la vegueria de l’Alt Pirineu i l’Aran o l’aplicació de l’Agenda rural i l’Agenda urbana de Catalunya.
En aquest eix s’inclou també el desplegament d’un paquet legislatiu específic que passa per una nova Llei de muntanya, la Llei de territori i la creació d’un codi de legislació local que reculli la singularitat dels municipis rurals.
Pel que fa al medi ambient i sostenibilitat, s’inclou l’accés i l’ús sostenible, inclusiu i equitatiu als recursos naturals, la gestió dels boscos i sòls agrícoles, la potenciació d’una indústria verda, els parcs naturals com a porta d’entrada al Pirineu o el desplegament de les energies renovables i de les infraestructures de càrrega de vehicles elèctrics. L’aprovació d’un Pla territorial sectorial de turisme al Pirineu completa aquest eix.
El tercer àmbit és el del desenvolupament econòmic i innovació. L’Agenda debatrà com aprofitar el patrimoni cultural i l’esport com a motor de desenvolupament, la creació del Museu virtual del Pirineu o les mesures per esdevenir un territori intel·ligent i aprofitar les possibilitats del teletreball per atreure talent. El Llibre blanc de les estacions de muntanya, aprovat el 2020, servirà per guiar la diversificació d’aquestes infraestructures.
Finalment, el debat se centrarà en la mobilitat i connectivitat. Es parlarà de la millora de les infraestructures, l’arribada de la fibra òptica a tots els municipis i la garantia de cobertura de mòbil; els plans directors de mobilitat, la integració tarifació i el transport a la demanda juntament amb el manteniment dels camins, i el desplegament de la xarxa d’heliports públics H24.
