Rocaviva, un laberint màgic entre la Cerdanya i l’Alt Urgell (Catalunya, Espanya), és el portal d’entrada a un espai molt més extens, encara en estat de projecte, anomenat Terraíndia.
Rocaviva és un museu, en tant que institució sense afany de lucre i al servei de la societat. Però no és una col·lecció d’objectes aliens al territori, sinó roques treballades “in situ”, s’inscriu més aviat en el Land Art.
El creador de Rocaviva, Sr Clement Olm, ens va explicar les particularitats d’aquest lloc màgic:
“L’Ecosofia és Ecologia Profunda. Proposa harmonitzar naturalesa i humanitat. Incorpora la Filosofia Perenne, que convoca al conjunt de veritats fonamentals i valors comuns a tots el pobles i cultures. Incorpora també la Ciència Holística, que estudia els processos i les interaccions, no per separat, sinó de manera global.
L’Ecosofia considera que tot és interdependent, sinèrgic: és a dir que tot influeix sobre tot. Que cos i ment, matèria i esperit són inseparables. L’Ecosofia és una ètica i una pràctica, molt adient i necessària per a, com a persones i com a societat, poder encarar amb èxit els temps de crisis global que estem vivint (per aprofundir en el tema: ecosofiaactiva.blogspot.com).
Rocaviva, un laberint de corriols on es pot passejar i realitzar determinades experiències, guiades i lliures. Efectivament, lúdiques, iniciàtiques i terapèutiques.
Lúdiques, doncs suggerim aprendre sense esforç, jugant, gaudint de la visita. Proposem a persones de totes les edats aprenentatge teòric, però sobretot pràctic… és una passejada pedagògica.
Iniciàtica, perquè és una experiència que eixampla horitzons: caminar en l’entorn modificat de Rocaviva, habitat per presències (figuratives i abstractes), que expressen “esperits de la natura” (neutres, amables o inquietants), produeix un sentiment de sorpresa, que facilita obrir la ment al present i a situacions noves.
Terapèutica, doncs l’experiència ajuda a equilibrar i a curar: eixamplar la ment és relaxant, indueix una major presa de consciència de si mateix en l’entorn, afavoreix la creativitat i possibilita reflexions susceptibles de ser aplicades per millorar la vida quotidiana, que d’això es tracta (informació general: www.rocaviva.cat).
De fet, visitar Rocaviva és una forma de meditació-contemplació activa. Una part guiada, per oferir les necessàries explicacions, i una lliure, de manera que cadascú pugui passejar pel laberint al seu aire… seure, reflexionar, contemplar l’obra… i el paisatge que, a la carena d’una alta serralada davant del Cadí, entre l’Alt Urgell i la Cerdanya, és espectacular.
Una faceta molt interessant, és la de Land Art efímer: els visitants que ho sol·liciten, poden pintar sobre l’obra amb guixos de colors. Cada persona pot fotografiar la seva intervenció i després esborrar-la amb aigua, deixant tot tal com estava. S’enfoca això a les escoles i també als adults. És una lliçó pràctica d’art, creativitat, civisme i ecologia (més informació i fotos a: www.rocaviva.cat, la pàgina “Activitats”).
La història d’aquest lloc és realment curiosa… i rocambolesca: vaig iniciar el projecte l’any 1986… Fins al 2008 vaig treballar en silenci. El 2010 el lloc va ser declarat Patrimoni Cultural pels Consells Comarcals de la Cerdanya i de l’Alt Urgell. Com a tal està inscrit al Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.
El 2013, després d’haver suportat durant anys l’assetjament perpetrat per un veí del poble, esgotat i malalt en vaig haver de fugir. L’obra va quedar inacabada i abandonada. També la meva casa que jo mateix m’hi havia construït i on vivia. A 2022, continuant vigent l’amenaça, no hi he pogut tornar.
Exiliat a la Seu d’Urgell, l’any 2016 vaig conèixer Esther Castilla, que és membre de la “International Ecopsychology Society”. Coincidint les nostres idees ecosófiques, a fi de tenir personalitat jurídica, vam fundar l’Associació Cultural Rocaviva. La primavera de 2017 es va poder reobrir parcialment el lloc.
De tot plegat, explicació més detallada, fotos i àudios al meu blog: klimentolm.blogspot.com
L’Esther, i les seves dues filles, viuen a la meva casa que, havent estat vandalitzada, han restaurat. També han reactivat la meitat de Rocaviva visitable, costat Alt Urgell. L’altre, costat Cerdanya, roman tancada i abandonada. Elles es cuiden del lloc i guien als visitants des d’una perspectiva ecosófica (ecológica-filosófica-holística). Amb pinzellades “índies”, doncs han muntat un tipi i una “roda de medicina”. Com explico a l’inici d’aquest escrit, acompanyen en activitats lúdiques, iniciàtiques i terapèutiques.
Com a iniciador de Terraindia-Rocaviva, m’encantaria poder acabar la multitud d’obra que va quedar esbossada o a mig fer i continuar el projecte. Tot i que m’he fet vell, estic un xic desgastat per tot lo viscut i ja poc podria treballar, però si dirigir i ensenyar. Malauradament, no he trobat ressonància ni ajuda per a fer-ho possible (per conèixer el pla proposat: projecte-terraindia.blogspot.com).
Ens encantaria poder col·laborar amb museus o entitats. De moment ho fem només amb la “International Ecopsychology Society”, de la qual com ja he dit l’Esther n’és membre, que cada any fan una trobada al lloc.
Ens agradaria poder també col·laborar d’alguna manera amb Andorra, on hi ha una sensibilitat per l’art que aquí no es troba. De moment, l’oportunitat d’expressar-me que se’m ofereix des de ALL PYRENEES amb aquesta publicació, ja és un fet molt rellevant i que molt moltíssim agraïm.
Com queda dit, Rocaviva n’és el portal d’entrada, la resta està per realitzar. Confío que en el futur, algú o jo mateix amb ajuda, continuï l’obra. Mentres, estant del lloc a la força exiliat, vaig treballant en un altre laberint a la web, que amplia i complementa el de Rocaviva. He passat del persistent i dur granit, al efímer i fràgil píxel… És una xarxa de blogs que anomeno Terraindia virtual (per accedir-hi: www.terraindia.cat).
Gràcies per l’atenció”.
