Les onades de calor marines estan afectant greument els ecosistemes marins d’arreu del món i el Mediterrani no n’és una excepció. A la Mediterrània, aquests esdeveniments climàtics extrems i els consegüents episodis de mortalitat massiva d’espècies són cada cop més intensos i freqüents.
Un nou estudi coliderat per la Universitat de Barcelona i l’Institut de Ciències del Mar (ICM-CSIC) ha constatat que les onades de calor marines estan tenint un fort impacte en el funcionament del coral·ligen, un dels hàbitats més emblemàtics del Mediterrani per l’elevada diversitat d’espècies que alberga i el gran nombre de serveis ecosistèmics que proveeix.
L’estudi constata la pèrdua de les poques espècies que atorguen complexitat estructural a aquestes comunitats del coral·ligen, és a dir, que són els arquitectes d’aquests hàbitats. És el cas de les gorgònies, que actuen com els arbres als boscos i ofereixen refugi a una gran quantitat d’organismes marins. Segons l’estudi, publicat a la revista Ecology Letters, les gorgònies s’han vist greument afectades durant els últims anys per diferents episodis de mortalitat massiva que han provocat a la Mediterrània les onades de calor marines.
«Les gorgònies són espècies molt sensibles al canvi climàtic. De fet, en alguns dels punts mostrejats on s’havien produït onades de calor, la seva abundància s’ha vist reduïda en un 93 %. Això és realment preocupant, ja que aquests organismes exerceixen una funció crítica dins el coral·ligen, proporcionant una estructura tridimensional única on poden viure més de 1.600 espècies», explica Daniel Gómez-Gras, investigador predoctoral de l’ICM-CSIC i de la UB.
A diferència del que passa a les zones tropicals, on hi ha moltes espècies que poden actuar d’arquitectes d’aquest tipus d’hàbitats, a la Mediterrània n’hi ha molt poques i, per tant, és probable que la seva funció s’acabi perdent, alerten els experts. Les més conegudes són el corall vermell (Corallium rubrum) i la gorgònia vermella (Paramuricea clavata), que són les espècies en què s’ha centrat aquest treball.
Per dur a terme l’estudi s’han analitzat els resultats obtinguts en programes de seguiment al parc nacional de Port-Cros i a la reserva natural de Scandola (França), dues de les àrees marines protegides del Mediterrani més antigues i efectives en protecció i conservació dels recursos naturals. Aquests programes, desplegats des de fa més d’una dècada, han estat a càrrec del Grup de Recerca de Biologia de la Conservació en Ecosistemes Marins (MedRecover).
En el treball també hi han col·laborat equips de la Universitat de Hawaii (Estats Units) i de la Universitat de Sant Andrews, a Escòcia (Regne Unit).