El canvi climatic afecta a totes les muntanyes del planeta per desgracia, explica l’alpinista Gonzalo Fernández

Andorra ha començat el XIV cicle de cinema de muntanya i de viatges. El primer protagonista va ser Gonzalo Fernández, 29 anys, un alpinista Gallego que resideix a Andorra des de fa més de 20 anys, que va presentar un documental sobre l’expedició que van realitzar els joves alpinistes dels Pirineus al Pakistan, on l’alpinista va aconseguir coronar el Gasherbrum II (8035 m) amb el seu equips ense l’ajut d’oxigen artificial ni tampoc de portadors d’alçada. Ha explicat a TOTS ELS PIRINEUS què és l’alpinisme.

Entrevista: Irina Rybalchenko

Ens parles, si us plau, de la composició de l’expedició. Què podries dir sobre la preparació mental i física? Quan temps cal per preparar-se per realitzar una expedició de tal envergadura de manera adient?

L’expedició la vàrem formar un grup de joves alpinistes del Pirineu, amb la idea de coronar un cim de més de 8000 metres sense l’ajut d’oxigen artificial ni tampoc de portadors d’alçada. En quant a la preparació dir que no és qüestió d’un parell de mesos d’entrenament, sinó del cúmul de molts anys d’experiència en alta muntanya.

El problema més gran al qual ens enfrontem allà a dalt, més que un problema de dificultat tècnica, és que en cas d’accident es molt poc probable la realització d’ un hipotètic rescat.

Amb això el que vull dir és que has d’arribar a l’expedició físicament molt bé, tal com si anessis a disputar una ultra trail, amb el cap prou fort per tal de no bloquejar-te, i poder aconseguir concentrar-te únicament en no cometre cap errada.

Vas escriure que El Gasherbrum II de 8035 metres consta de 4 camps: el camp 1 – a 5950 metres, el 2 – a 6550, el 3 – a 7000, i el 4 – a 7300 metres. Com va anar el procés d’aclimatació, donat el fet que no vau utilitzar oxigen suplementari? Com vau descansar, on us vau quedar la nit, com i què vau cuinar?

Avui en dia el camp 4 pràcticament ja no s’utilitza, atès que dormir a 7400 metres augmenta el risc d’un edema o problemes amb el mal d’altura. En el nostre cas, el nostre camp més alt va ser el 3 a 7000 metres, això et permet descansar millor; però, per contra el dia d’assolir el cim has d’afrontar més de mil metres d’ascensió, que en aquelles alçades és molt dur.

L’aclimatació que vam fer va ser força bona, encara que un pèl justa. Va constar amb 3 rotacions (puja-baixa), per equipar els camps, pujar menjar i també per acostumar el cos a l’alçada. Sincerament, ens faltava una rotació més per acabar d’instal•lar el camp 3; però, després d’una reunió amb totes les altres expedicions, es va decidir fer un atac conjunt al cim el dia 18 de juliol, per tal d’ajuntar forces en la obertura de traça, ja que hi havia molta neu nova.

Pel que fa al menjar al camp base, teníem uns cuiners que ens feien arròs, pasta, i, inclús, algun dia pizza. En alçada, per no carregar molt pes, portàvem menjar liofilitzat.

El menjat liofilitzat són uns sobres als quals afegint aigua calenta i, en uns pocs minuts, ja tens un plat preparat per consumir. Hi ha de molt tipus, nosaltres portàvem molts de cuscús amb verdures i pasta.

Quins van ser els moments més memorables de l’expedició? Va ser difícil? De vegades feia por?

Pel que fa a moments memorables, podríem dir que l’expedició ho ha estat des del mateix primer minut que va començar. Independentment de l’expedició, només el fet de viatjar a un país com el Pakistan ja és una aventura.

Sense cap mena de dubte em quedo amb l’abraçada al cim amb el meu company Lluis.

Difícil, ho va ser molt la veritat. Sobretot pel fet de no tindre portadors d’alçada i d’haver de carregar amb motxilles de més de 20 kg a més de 6000 metres d’alçada.

Por com a tal, no vam tenir. Si vas amb por, és millor no anar-hi, ja que la por et pot provocar alguna fallada amb conseqüències fatals. Respecto molt.

Hi ha moments en què saps que no hi ha marge d’error, i més aquest any que la muntanya no estava equipada amb cordes fixes des dels 7300 metres d’alçada fins al cim. Això vol dir que sense corda, si caus, caus.

Què és el que cal endur-se a la muntanya? 

El material per fer front a l’ascens a 8000 metres és molt. Però entre altres coses que cal portar, el material específic per a una expedició d’aquesta envergadura seria el vestit de plomes integral, pensat per caminar fins a -40 graus; les botes d’expedició que són molt més voluminoses que unes botes normals, i un sac de dormir adaptat també per temperatures extremes.

En total per persona vam carregar uns 60 kg de material fins al camp base; per això, la importància de pujar i baixar diverses vegades, per poder distribuir el pes.

Quin va ser el pressupost de l’expedició?

Al voltant dels 10.000 €, encara que això seria un preu tirant a econòmic, ja que una persona que vulgui anar amb portador d’alçada, oxigen i altres luxes, el preu es pot multiplicar per 2 o per 3.

Els científics diuen que la glacera situada a la part superior de l’Everest s’està fonent. Les futures ascensions a l’Everest estan en dubte, ja que l’estat de la glacera provocarà més allaus. Has sentit que hi hagi un problema semblant en un altre lloc? Com estan les coses al Gasherbrum II?

Malauradament, el canvi climàtic afecta a totes les muntanyes del planeta. L’any passat al Gasherbrum II, vam passar dies molt calorosos, i això provocava allaus molt grans, i les esquerdes de la glacera estaven molt obertes. La gent local ens explicava com fa 20 anys al mateix lloc la glacera estava uns 30 metres més amunt. Això sí que em causa veritable por…

Hi ha una frase: «El que és més important no és pujar a les muntanyes sinó tornar a casa.» Estàs d’acord en què la baixada és més difícil que la pujada?

Un gran himalaista, Kurt Diemberger deia que, un vuit mil només et pertany quan estàs de tornada al camp base, mentrestant tu li pertanys a ell. Sens dubte, el repte real no és fer el cim, sinó fer el cim i calcular les forces per tornar al camp base.

Vas participar en diverses expedicions, curses, viatges amb bicicleta i tens algunes experiències d’aventura extrema. Ens podries explicar quines han estat les més interessants?

Al llarg de la meva vida he fet coses força peculiars com, per exemple, viatjar des de Portugal fins arribar a Bòsnia i Hercegovina amb bicicleta en autosufiència. Això ho feia cada any viatjant 2 o 3 mesos i l’any següent començava on havia acabat l’any anterior.

Curses n’he fet moltes, però la més maca i dura va ser l’Eufòria de 233 km i 20.000 metres de desnivell positiu. Van ser 5 dies molt durs, corrent dia i nit, però en els que vaig fer molt bones amistats.

He escalat diverses vegades al nord de l’Àfrica (Atles), al Caucas, tant al costat de Rússia com a Geòrgia, Nepal, a les muntanyes de Bulgària, Grècia, Romania i un llarg etc.

Per desgràcia hi ha moltes muntanyes per visitar i molt poc temps i pressupost per fer-ho, tot i així, no em puc queixar.

Quins són els teus projectes de cara a l’any vinent? Quins són els teus somnis?

El meu somni és poder escalar muntanyes tota la meva vida i que res m’impedeixi gaudir de fer aquesta activitat amb amics. Els propers projectes de cara al 2022 possiblement passin per visitar el Nepal, però tot depenent del pressupost que es pugui reunir per afrontar una expedició de les que m’agraden. Així que estic obert a nous patrocinadors, a més dels que ja m’han ajudat l’any passat!

 

Read more: Entrevistes ...