Carles Gascón, guanyador del Premi Principat d’Andorra d’investigació històrica

Carles Gascón és el guanyador del Premi Principat d’Andorra 2023 d’investigació històrica, per la seva obra De la vall al Principat: l’evolució institucional d’Andorra fins a la separació de la monarquia espanyola (segles IX-XVII). El guardó, el més important d’àmbit històric que existeix al país veí, està dotat amb 10.000 euros i el concedeix el Consell General andorrà.

L’historiador urgellenc ja ha rebut el guardó, que se li va lliurar aquest dijous passat de mans del síndic general d’Andorra, Carles Ensenyat. Va ser en el marc de la 45a Nit Literària del Cercle de les Arts i de les Lletres, que es va celebrar a l’Hotel Roc Blanc d’Escaldes-Engordany. En aquest acte, la presidenta de la Comissió Legislativa d’Educació, Recerca, Cultura, Joventut i Esports del Govern andorrà, Susanna Vela, va ser l’encarregada de llegir el veredicte del jurat, que ha destacat “el treball minuciós que ha fet Gascón en la seva recerca sobre l’evolució institucional d’Andorra”.

Ara Carles Gascón ja comença a preparar la publicació d’aquesta obra, tenint en compte que les bases del premi expliciten que el treball guanyador s’editarà en el termini màxim d’un any. En una entrevista a RàdioSeu, Gascón ha assegurat que rebre el Premi Principat d’Andorra l’ha fet “molt feliç, perquè és un reconeixement que sempre ajuda a tirar endavant i a tenir il·lusió amb els nous projectes”. A més a més, la distinció té encara més valor si es té en compte que ara feia 11 anys que no es concedia a ningú, ja fos perquè en algunes edicions havia quedat desert o bé perquè en d’altres el jurat havia decidit concedir només accèssits. Per tant, en aquest cas han valorat especialment la qualitat del treball presentat per l’investigador de la Seu d’Urgell.

El segle XVII i la revolta catalana, claus per entendre l’actual sobirania

Sobre el contingut de l’obra, Carles Gascón en destaca que servirà a molta gent per donar resposta a les preguntes que es fan sovint sobre l’origen d’Andorra com a país o per què aquest conjunt de valls al bell mig dels Pirineus conformen un estat sobirà, consolidat i amb segles d’història, diferenciat dels seus territoris veïns que actualment formen part dels estats espanyol i francès. El també tècnic de patrimoni de l’Alt Urgell assenyala que per això el treball abasta un període de quasi 800 anys, des dels temps de Carlemany i fins al moment que Andorra va descartar definitivament qualsevol possible vincle amb la monarquia espanyola, passant per la signatura dels Pariatges que van marcar la configuració com a país.

Carles Gascón destaca especialment la part final de l’estudi, perquè “a diferència d’episodis anteriors, de què va passar al segle XVII se n’havia parlat fins ara molt poc o gens”, malgrat que és un moment “cabdal” per entendre per què Andorra segueix sent un país. L’autor urgellenc subratlla que durant la monarquia castellana dels Absburg i, sobretot, durant la revolta catalana de 1640, “es precipitaren tota una sèrie de processos, duts a terme de manera molt gradual durant els segles anteriors”. I arran d’aquest conflicte, el rei Lluís XIV de França -que era cosenyor d’Andorra- acabà ordenant al poble andorrà la desvinculació total amb el Regne d’Espanya, tenint en compte que en aquell moment “els monarques espanyols encara tenien alguns petits drets, encara que molt teòrics, sobre les valls andorranes”.

A partir de 1643, quan el rei francès fou nomenat comte de Barcelona, i en el marc d’una Catalunya que s’havia declarat independent d’Espanya, el sobirà gal va comunicar als habitants del Principat andorrà “que ja no havien de demanar res al rei espanyol (en aquell temps, Felip IV), perquè ja no tenia cap potestat sobre Andorra”, detalla Gascón.

Read more: Cultura ...