Bishi: Tot existeix en un mateix Univers

Bishi: Tot existeix en un mateix Univers

foto: Zuzanna Butkiewicz

Bishi és una artista innovadora que treballa en el camp de l’art contemporani i multidisciplinari, cobrint camps com la música, les tecnologies visuals interactives i l’actuació. Sense cap mena de dubte, es podria definir com una potent i brillant forma de crear art.

Nascuda en el si d’una coneguda família de músics hindús, va ser educada i va passar la seva infància a Londres. La seva experiència amb la música va començar amb classes de piano i cant, va continuar durant la seva adolescència aprenent a tocar la guitarra i descobrint i experimentant amb el món dels sintetitzadors analògics i la música electrònica. Més tard es va convertir en una habitual i una DJ de les festes més sonades al Londres dels anys 2000, que muntaven al Kash Point, un conegut local londinenc, amb el seu amic i promotor, Matthew Glamorre. I mentrestant, va aprendre a tocar el sitar a la Ravi Shankar’s school.

Bichi

фото: Austin Young

Té dos àlbums com a solista, que inclouen diferents interessos i gustos com són la música electrònica, folk, classic Western i música hindú, així com el cant coral. Bishi també ha col.laborat amb Shean Lennon en la banda musical de la pel•lícula de terror “Ava’s Possessions”, ha participat en gires de Roisy Murphy i l’ex-Kraftwerk, Wolfgang Fleur.

Bishi també és coneguda per ser una artista interessada en utilitzar tecnologies d’avantguarda en els seus espectacles. Va ser una de les pioneres en la creació de mapes interactius, una tecnologia que actualment és utilitzada per un gran nombre d’artistes. Aquest interès en la tecnologia ha dut recentment la Bishi a no ser tan sols una artista, sinó a esdevenir una empresària i una figura pública que recolza la innovació tècnica en el món de l’art. Fa un parell d’anys va començar un projecte anomenat WITCiH – una sèrie de tallers, xerrades i un festival de música dedicat a les dones que utilitzen aquestes tècniques d’avantguarda en els seus treballs artístics.

En la seva entrevista amb all-andorra.com, Bishi ens explica com ha desenvolupat el seu projecte WITCiH, que està creixent , els seus projectes musicals, les seves col•laboracions preferides, els llocs on li agrada viure i crear, i comparteix amb nosaltres la seva opinió sobre el Brexit i la situació política actual a UK.

L’entrevista: Dmitry Tolkunov

Hola Bishi! Tinc entès que, a banda de crear música també estàs molt compromesa amb altres activitats com ser una figura pública del moviment WITCiH – que consisteix en una sèrie de tallers, xerrades i un festival de música. Ens pots explicar una mica més de què va WITCiH?

És clar. Quan estava de gira del meu segon àlbum “Albion Voice”, me’n vaig adonar que hi havia una comunitat important d’artistes que estaven treballant en el meu mateix camp, integrant música, art visual i espectacle. Per a alguns, es fa difícil entendre com aquesta aproximació multidisciplinària pot funcionar. Està convertint-se en una manera més regulable de fer les coses, però segueix essent complicat quan s’arriba a un nivell tècnic, com pot ser programar gires per aquests artistes, o fer el màrqueting adequat.

La meva segona gira va ser una extravagància audio-visual femenina – només jo amb un sitar cantant davant una pantalla interactiva. I de vegades es feia difícil explicar als locals com funcionava, que no és solament una cantant amb un projector i una pantalla, és quelcom molt més evolucionat tecnològicament, comparable a construir una instal•lació especial en cada lloc on es faci l’espectacle. Un dels objectius de WITCiH era donar a conèixer al món musical i artístic com funcionen aquests projectes multimèdia.

EL MEU SEGON ÀLBUM ERA UNA EXTRAVAGANÇA AUDIO-VISUAL FEMENINA

Realment, WITCiH vol dir Dones en Plataformes Industrials de Tecnologia Creativa (Women in Technology Creative Industries Hub), i vaig engegar aquest projecte quan me’n vaig adonar que hi havia moltes dones relacionades amb aquestes formes d’art que integra música, actuació i visuals. Primerament vaig començar WITCiH com un blog, i pensava en aquelles pioneres en la utilització de tècniques d’avantguarda en l’art, com Daphne Oram, Delia Derbyshire, Suzanne Ciani i que podrien ser les filles modernes i veus contemporànies d’aquelles mares d’invencions.

Tot seguit vaig començar a organitzar diferents salons de WITCiH i xerrades, que ja porten dos anys fent-se, vaig fer el primer festival WITCiH el setembre passat, i ara estic en procés de llançar un vídeo podcast. Tot això actualment està en expansió, i vaig esdevenir no solament una artista ordinària, sinó també una empresària. Crec que és la manera de sobreviure en una era digital per a molts artistes – esdevenir un empresari i crear la teva pròpia empresa. Aquesta tendència ja es dona en tot el món.

WITCiH ESTÀ EN EXPANSIÓ ARA MATEIX

Pel que tinc entès, utilitzar tecnologies d’avantguarda sempre ha estat una part important del teu treball, de fet vas ser una de les pioneres i inventores del mapa interactiu, que actualment utilitzen una bona part dels artistes.

Sí, fa uns deu anys vam inventar una tecnologia anomenada Oscillar amb l’artista Oscar Sol. Va ser genial forma part d’aquesta experiència, inventant una tecnologia que va fer que la pantalla fos interactiva segons l’actuació que en aquell moment estava tenint lloc a l’escenari.

Oscillar va ser el primer sistema en aquest camp, treballava via sensors en el cos i era realment pesat i alhora fràgil, comparat amb el software actual que et permet fer el mateix però de manera molt menys complicada. Però és genial saber que vam ser dels primers en començar a explorar i desenvolupar aquest tipus de tecnologia.

FA UNS 10 ANYS VAM INVENTAR UNA DE LES PRIMERES TECNOLOGIES DE MAPES INTERACTIUS

Ara com et sents, més una artista o una empresària?

Ara mateix tinc la sensació que soc les dues coses. El meu temps es divideix entre dirigir WITCiH i crear música. També estic fent un documental per Radio 4, juntament amb la companyia tecno ROAI, que pertany a Pharrell Williams.

I tinc moltes novetats pel que fa a la música. Un conjunt de noves publicacions en breu – he rebut una subvenció per escriure música i formar part del Delia Derbyshire Day, el proper mes de novembre, des del Delia Derbyshire Estate. Al maig publico un EP (Extended Play), i aniré de gira amb una artista que es diu Emmy la Gran. I al setembre treure un àlbum que vaig escriure i gravar a New York l’any passat. Musicalment parlant, aquest és un any força intens.

I quina serà la direcció musical que prendran els teus nous treballs?

Serà música clàssica electrònica, és el que estic fent ara. Una barreja de música de l’oest i hindú, molts sons corals i electrònics.

Podem dir que, més enllà de la música, també has modelat noves habilitats empresarials per a tu mateixa?

Bé sí, però penso que també utilitzo (en el meu plantejament de dirigir WITCiH) allò que he après quan organitzava i dirigia night clubs en els anys 2000, amb el meu bon amic Matthew Glamorre. Vaig aprendre molt en aquella època sobre com ajuntar gent amb molt talent per crear l’ambient adequat.

Ja no organitzes festes?

Ja no. La vida nocturna de Londres ha canviat des de la crisi econòmica. Quan tenia 20 anys sortia cada nit, hi havia moltes festes en locals clandestins. Ara gairebé tots aquests locals han tancat, i la gent s’ha acostumat a sortir els caps de setmana a grans discoteques i esdeveniments. Londres s’ha convertit en una ciutat molt cara, i la gent de 20 anys no es pot permetre sortir cada nit, així que es queden a casa asseguts mirant el Facebook. No estic dient que sigui bo o dolent, però el cas és que la manera de comunicar-nos ha canviat molt. Però és genial que pugui utilitzar totes aquestes eines que he après per organitzar esdeveniments WITCiH.

Bishi

foto: Zuzanna Butkiewicz

WITCiH està dedicat a les dones que utilitzen tecnologies d’avantguarda en la creació d’art. Aquest aspecte tecnològic ha estat sempre present en la teva música, però per una altra banda, sempre has incorporat un element clàssic i tradicional cantant i tocant el sitar. Què és més important per a tu, crear noves formes de música o dedicar-te a les tradicionals?

Doncs una barreja de tot. Tot existeix en un mateix univers. En la meva música reflecteixo tot allò del que formo part. La meva mare és una coneguda cantant hindú, per la qual cosa conec bé la música clàssica hindú des de la meva infantesa, i també vaig fer classes de piano i cant. Durant la meva adolescència vaig començar a tocar el baix i a explorar els sintetitzadors analògics. Després, vaig conèixer el Matthew Glamorre, vam començar a tocar al night club Siren Suite fent música clàssica però amb un gir modern.

Ho vam fer un parell d’anys i després vam passar a un altre night club, el Kash Point, inspirat en l’escenari electro-clash tan popular en aquell moment. Vaig començar a fer de DJ i al mateix temps aprenia a toca el sitar. El meu primer àlbum tenia una forta influència de la música folk, intento combinar totes aquestes influències en la meva música – electrònica, clàssica, folk.

Penses fer algun vídeo per les teves noves cançons?

Sí, hi estic pensant, i estic mirant d’aconseguir fons per fer-ho realitat.

En el passat, vas fer vídeos genials I molt coloristes. Qui els va dirigir?

Matthew Glamorre ho va fer, però actualment ja no treballem junts. Estic oberta a treballar amb directors nous i sorprenents.

MATTHEW GLAMORRE VA DIRIGIR ELS MEUS VÍDEOS, I ARA ESTIC OBERTA A DIRECTOUS NOUS I SORPRENENTS

Durant la teva carrera musical has treballat I col•laborat amb molta varietat de grans artistes. Quines han estat les col•laboracions més memorables per a tu?

Em va encantar treballar amb Patrick Wolf. M’entén molt musicalment parlant; aquest folk electrònic que fa és molt similar a la música que jo faig. És un pioner, i té moltes idees pel que fa a trobar el ritme ideal i també a la producció musical.

EM VA ENCANTAR TREBALLAR AMB EL  PATRICK WOLF

I recentment he treballat amb Sean Lennon. Va escriure la música per la pel·lícula de terror “Ava’s Possessions”, i jo vaig interpretar algunes de les cançons. És un ésser increïble i sap com treballar i com treure el millor de la gent.

Sembles una ciutadana del món. Tens arrels hindús, vas ser educada a Londres, també vas treballar i viure a New York uns quants anys. Hi ha algun lloc on et sentis més com a casa?

Em sento com a casa a qualsevol lloc on pugui ser creativa i fer art, i estic molt feliç per haver tingut aquesta oportunitat de viatjar i viure a diferents llocs. Però crec que sobretot em sento com a casa a Londres, ja que va ser allà on vaig créixer, tot i que també em sento molt confortable a la Índia, New York i LA – m’encanta l’energia que desprenen aquestes ciutats.

Penso que ciutats com Londres, New York I LA són bones per una persona com tu, perquè tenen un ambient multicultural i una forta barreja de diferents cultures. Què en penses del Brexit, ets conscient que tindrà un impacte negatiu en la multiculturalitat de Londres?

He de dir que actualment el país està molt dividit, i s’hi respira un ambient tòxic. No puc predir el que passarà però dedueixo que no serà res bo. I és molt trist, perquè aquells que van votar a favor del Brexit ho van fer enganyats, van votar a favor d’un munt de mentides. Per a alguns va ser una mena de vot de càstig com a conseqüència de la mala situació econòmica dels darrers 10 anys. El país no estava creixent i no es prestava importància a les necessitats dels anglesos, va ser com un “que et donin!” al govern.

Un vot basat en un sense sentit, no ho van fer volent, simplement va ser una jugada populista de David Cameron, és per això que els polítics al Parlament no són capaços d’arribar a un acord, i això és com una muntanya russa i un embolic per al país. Crec que tots aquells que van votar a favor del Brexit finalment no en veuran beneficis, només pèrdues.

Donat que ets una artista que ha fet moltes gires amb espectacles arreu del món, hi ha algun lloc especial on t’agradaria actuar?

M’encanta tocar en llocs com Londres, Berlin, LA, Toronto, Vancouver i també m’agraden altres ciutats fora de Londres, com Glasgow, Manchester, Sheffield i Birmingham. Crec que en aquests llocs l’audiència aprecia més la meva música, és més oberta, amb la qual cosa se’m fa més fàcil comunicar-me amb la gent. Les ciutats grans, importants, sempre estan bé, però en les petites l’ambient és més amigable i menys snob.

Has estat mai a Andorra I t’agradaria actuar allà si sorgís mai la possibilitat?

Mai he estat a Andorra, però m’encantaria venir i fer una actuació si mai sorgís la possibilitat. Tinc la sensació de que és un país únic, petit i preciós. I m’encanten els paisatges de muntanya.

Ens encantaria que sorgís aquesta possibilitat, tard o aviat, i gràcies per aquesta entrevista tan interessant, Bishi!


Publicitat
Ad
Read more: Els sons de la música amb Dmitry Tolkunov ...