ASIA ARGENTO PARLA AMB ALL-ANDORRA.COM SOBRE ELS SEUS DARRERS PROJECTES MUSICALS
Asia Argento és coneguda sobretot per ser una actriu i directora de cinema. Les seves arrels artístiques provenen del seu besavi, el conegut compositor Alfredo Casella; el seu pare , Dario Argento, creador de pel.lícules de por , i la seva mare, l’actriu Daria Nicolodi, va tenir un fort impacte en el seu creixement. Va començar a aparèixer a pel•lícules quan tenia 9 anys, i això va seguir fins ben entrada l’adolescència. A finals dels 90, va començar com a actriu multilingüe en alguns papers en films americans, com “B. Monkey” de Michael Redford, o “New Rose Hotel” d’Abel Ferrara.
L’any 2000 va fer el seu debut com a directora de cinema amb un pel.lícula molt sincera, utilitzant melodies autobiogràfiques, anomenada “Scarlet Diva”, on la mateixa Asia interpretava el paper protagonista. El 2004 va dirigir el seu següent film, “El cor és decebedor per sobre de totes les coses” on també interpretava un paper. El darrer film dirigit per Asia “Incompresa” protagonitzat per Charlotte Gainsbourg, va estrenar-se el 2014 esdevenint un èxit de crítica i una de les més remarcables premières del Festival de Cannes.
Durant els molts anys que va passar en la indústria del cinema, l’Asia va mostrar la seva versatilitat a l’hora de tocar diferents temes, des de papers en pel.lícules d’acció o històrics com “XXX” o “Maria Antonieta” a d’altres més orientats a l’art, films europeus com “Go Go Tales!, “The Last Mistress” i “Obsessive Rhythms”.
A més d’actuar i dirigir, una de les més grans passions de l’Asia és la música. No només és una col.leccionista de discs, i una aficionada a la música des de ben petita, sinó que a més l’Asia ha fet col.laboracions amb diversos músics. Ha gravat temes amb reconeguts artistes com Tricky i Placebo, i ha col•laborat amb molts d’altres menys coneguts però no menys interessants en cercles underground i experimentals. El 2014, Asia Argento va treure l’album “Total Entropy” que resumia tot la seva trajectòria musical fins aquell moment. Asia ocasionalment fa de DJ en diferents esdeveniments on dóna a conèixer els seus poc usuals gustos al públic.
All-andorra.com va tenir la sort d’entrevistar-se amb Asia Argento. Asia ens va explicar com és el seu nou i excitant projecte “Rock-n-Roll Suicide”, fer de DJ, les seves col•laboracions preferides, la seva faceta de directora de vídeos musicals, i també com està enfocant la seva carrera actualment i la possibilitat d’actuar a Andorra.
L’entrevista: Dmitry Tolkunov
Hola Asia! Gràcies per trobar una estona per parlar amb nosaltres. Hem vist (revisant les teves xarxes socials abans de l’entrevista) que estàs component molt amb DJ a Itàlia actualment. Alguna altra novetat en el teu món musical?
Doncs sí, puc dir ara mateix que estic en molt variats projectes musicals, i passant-m’ho millor que no pas fent treballs cinematogràfics.
Toco molt com a DJ en escenaris, fent diferents tipus d’espectacles, de tipus electrònic per ballar als night clubs, i de tipus barreja en festes més eclèctiques, i sobretot m’ho passo genial. A banda de fer de DJ, he començat un projecte anomenat “Rock-n-Roll Suicide”. Bàsicament consisteix a buscar futures promeses de rock i donar-los la possibilitat de tocar i rebre més atenció i publicitat per tal d’ajudar-los a enlairar les seves carreres. Vull portar bona músic rock a les discoteques.
El cas és que a Itàlia hi ha molt bons grups musicals i com que no hi ha grans escenaris on tocar, ho fan en llocs més petits en viu. No puc prometre a les bandes que entraran en el projecte Rock-n-Roll Suicide que aconseguiran contractes discogràfics o que apareixeran a les llistes de vendes, però els puc garantir audiència i l’oportunitat de tocar en directe per un gran públic, cosa importantíssima per una banda jove.
Quan faig de DJ a Itàlia, sol venir a veure’m molta gent. Encara no he llençat de manera oficial “Rock-n-Roll Suicide”, però ho faré en les setmanes vinents, i ja hem fet un primer espectacle de prova als voltants de Nadal, on una banda que estarà amb mi unes quantes nits, toca en directe i jo m’uneixo a ells en un parell de cançons, i després de l’espectacle faig de DJ. Van venir 2.000 espectadors, un gran èxit que mostrava com aquest model pot funcionar. Ja tinc una oferta per un mes d’estada en les nits de Rock-n-Roll Suicide a un dels millors clubs d’Itàlia – Tunnel, a Milan. El primer espectacle serà el pròxim 1 de febrer.
Sembla que tindràs una banda house que tocarà a cada espectacle?
Hi haurà una banda que tocarà a cada festa, són una banda jove de Roma que es diuen Red Bricks Foundation. He estat en contacte amb ells des que treballava com a jurat al X-Factor italià. Els vaig escollir per al show, ja que jo era la que s’ocupava de les bandes llavors, i els van fer fora just després de deixar jo el projecte. Crec que no eren ben vistos ja que quan vaig deixar X-Factor els van demanar de tocar temes que no s’adeien amb el seu estil musical. I la música que ells toquen és genial, de l’estil que a mi m’agrada, és sorollosa i amb un toc punk. Realment els vull judar i sento que tinc una certa responsabilitat cap a ells.
També cada nit hi haurà un nou grup que donarem a conèixer, i ara estic buscant de manera força exhaustiva nous talents per tot Itàlia.
Llavors, la part en directe dels esdeveniments de Rock-n-Roll Suicide serà una imatge dels teus gustos pel que fa a la música rock, i la teva actuació com a DJ serà una continuació d’aquest ambient rock?
Bé, les meves actuacions no són un 100% rock. Prefereixo ser més eclèctica i tocar diferents gèneres musicals – rock, funk, hip-hop, electrònica. M’agrada tocar aquest tipus de música en les meves actuacions, i la idea de Rock-n-Roll Suicide no és crear un show de rock, sinó portar bona música rock a discoteques.
Sembla molt motivador, et desitgem molta sort en el projecte! Has estat posada en moltes col.laboracions musicals, en tens alguna de preferida?
He estat fent música durant molts anys, d’ençà que en tenia 25, amb molt músics, i he participat en molts projectes en diferents estils – psicodèlic, rock, tecno, downtempo. Probablement una de les més memorables col·laboracions va ser amb Anton Newcombe, d’una de les meves bandes preferides, Brian Jonestown Massacre. És un veritable geni musical, pot tocar qualsevol instrument, i em va ensenyar un munt, va ser un luxe el fet de poder treballar amb ell. Però de fet he après molt de cada músic amb qui he tocat, i el més important ha estat aprendre a no tenir por de la meva pròpia veu.
De totes les col.laboracions musicals que he fet recentment, les que més m’agradaria destacar són la meva versió cover de la cançó de Suicide “Dream, baby dream” que vaig fer amb uns bons amics meus, la banda francesa establerta a UK – The Penelopes. La treuran en el seu proper album. I també el meu treball amb Indochine, un grup francès, molt conegut aquí, i per alguns crítics el Depeche Mode de França. He fet un single amb ells, anomenat Gloria, que va arribar a ser platí a França i Bèlgica, va ser el meu primer disc de platí, i ha format part dels meus espectacles aquest estiu, amb ells, on van venir fins a 20.000 espectadors. També vaig dirigir el vídeo per una cançó d’Indochine “La vie est belle”, ha estat molt extrem, en el sentit que ha esdevingut tan popular – que ha tingut més de 8.000.000 de visites a Youtube.
Tens plans per dirigir alguns altres vídeos musicals en un futur pròxim?
No hi ha res confirmat ara per ara. El problema que hi ha actualment en la filmació de vídeos, és que hi ha molt poc pressupost si penses fer alguna cosa inusual i underground com les que faig jo. Un exemple clar és un vídeo que vaig fer fa poc pels The Pop Group. Havia estat fan seva durant molts anys, i estava encantada quan em vaig assabentar que tindríem una reunió, i em vaig sentir molt honorada quan em van demanar de dirigir un vídeo per a ells. El pressupost del vídeo eren 1.000 EUR, és la mateixa sensació que tens quan treballes sense guanyar res a canvi. El vídeo es va gravar al garatge de casa meva, on la meva filla i els seus companys de classe solien jugar, i jo vaig encarregar-me de tot el maquillatge i la il·luminació. Pel que fa a projectes de vídeos musicals més importants, sol ser alguna cosa molt pop i multitudinària, cosa que no m’atrau massa, tinc molta menys llibertat artística en aquests casos.
Tens plans per dirigir alguns altres vídeos musicals en un futur pròxim?
No hi ha res confirmat ara per ara. El problema que hi ha actualment en la filmació de vídeos, és que hi ha molt poc pressupost si penses fer alguna cosa inusual i underground com les que faig jo. Un exemple clar és un vídeo que vaig fer fa poc pels The Pop Group. Havia estat fan seva durant molts anys, i estava encantada quan em vaig assabentar que tindríem una reunió, i em vaig sentir molt honorada quan em van demanar de dirigir un vídeo per a ells.
El pressupost del vídeo eren 1.000 EUR, és la mateixa sensació que tens quan treballes sense guanyar res a canvi. El vídeo es va gravar al garatge de casa meva, on la meva filla i els seus companys de classe solien jugar, i jo vaig encarregar-me de tot el maquillatge i la il·luminació. Pel que fa a projectes de vídeos musicals més importants, sol ser alguna cosa molt pop i multitudinària, cosa que no m’atrau massa, tinc molta menys llibertat artística en aquests casos.
La darrera producció que vaig dirigir en l’àmbit musical va ser alguns audiovisuals que van ser utilitzats en les projeccions del show de Loredana Berte. Lordana és una cantant italiana molt coneguda i guapíssima, és força espaterrant, m’agrada la seva manera de fer i he dirigit alguns vídeos per a ella. Les imatges que escullo per les seves projeccions poden ser utilitzades en un vídeo de manera ocasional, però no crec que la Loredana estigui de gira actualment.
Essent algú amb una base de cinema però sempre molt lligada a la música, has tingut mai l’oportunitat de produir música per a les pel.lícules que estaves dirigint?
He escrit algunes melodies per la meva darrera pel·lícula Incompresa, però sobretot ha estat una feina d’unir tota la banda sonora del film. La pel·lícula té lloc l’any 1984 i l’objectiu principal era trobar una música que reflectís aquella època, però no hi havia hits en aquell moment, ja que la música dels 80 era horrible i molt comercial. És una mica com fer de DJ, buscant sempre alguna cosa estranya i oblidada.
Seria interessant conèixer quines són les teves arrels musicals – com han variat els teus gustos durant tots aquests anys?
He estat dins el món de la música des de que era una nena, i el meu primer ídol van ser Elvis i els Beatles. Recordo com estalviava per poder comprar els seus discs. El hip-hop va entrar a la meva vida quan era una adolescent, al mateix temps que em deixava influenciar pel punk i el metal, però també pel tecno, que era molt popular a Roma a principis dels 90. Era una raver i anava a veure les raves. Crec que vaig ser molt afortunada de poder presenciar el naixement de diferents gèneres musicals, i això va fer explotar el meu cervell donant-me gigabytes extra i la capacitat de fixar-me en tots aquests diferents estils musicals.
I encara m’agrada comprar discs. De fet, mai he comprat música digital. Fins i tot no tinc Spotify. No sóc una persona molt materialista, però prefereixo sentir la música com un objecte físic, i estimo tots els meus discs i els guardo en bon estat. És per això que m’agrada fer de DJ, et dóna la possibilitat de tocar tots els teus discs per al públic.
Prefereixes tocar vinil quan fas de DJ?
Sí, m’agrada el so que produeix el vinil I no utilitzo ordinadors en les meves actuacions – només vinils i CDs. Fa uns anys era difícil poder treballar amb vinils en alguns clubs, i havia de tocar amb CDs en comptes de vinils, perquè no es podien utilitzar aquests.
Però ara semmbla que els vinils han tornat i ja no em trobo amb aquests problemes, estic contenta amb això.
Has fet de DJ durant molts anys i t’has trobat en diferents situacions- a esdeveniments privats molt sofisticats I en grans clubs tecno. Tens algun record memorable o alguna història curiosa dels teus concerts que vulguis compartir?
Us n’explicaré una, d’història increïble. Feia de DJ a Roma al concert d’una de les meves industrial bands preferides, Throbbing Gristle. Era una gira on es retrobaven després de molts anys de silenci. Era un espectacle immens, van venir al voltant de 5.000 persones i Throbbing Gristle va fer dues actuacions i tot seguit em van demanar de tocar entre dues actuacions seves. Estava atònita perquè mentre havia estat seleccionant la música per l’actuació pensava com dimonis seria tocar amb els Throbbing Gristle….
Vaig acabar tocant molts temes de Lou Reed, música psicodèlica dels anys 60 i 70, i també temes track. Semblava que al públic no els agradava la música, van ser molt maleducats i agressius, i em van començar a llençar coses! Com que en aquella època era molt punk, els vaig ensenyar el dit del mig i no em va importar massa la seva resposta, perquè Genesis P-Orridge de Throbbing Gristle, que m’havia convidat a tocar, havia estat assegut dins una cabina mentre havia durat la meva actuació, amagant-se de les llaunes de cervesa que m’anaven llençant.
Com que m’havia guanyat el respecte de la meva banda favorita, això ja era suficient per a mi. I quan vaig tornar a casa me’n vaig adonar que fins i tot és bo despertar un sentiment d’odi pel tipus de música que tocava. Això volia dir que d’alguna manera havia pitjat les tecles adequades per provocar una reacció. Era negativa, però almenys no deixava de ser una resposta emocional. I fer que la gent se senti feliç i balli quan jo actuo, no és el meu objectiu.
Has visitat mai Andorra? Què penses de la possibilitat de fer de DJ o interpretar algun dels teus projectes musicals?
Encara no he estat mai a Andorra. Però m’agrada el fet de poder actuar i descobrir llocs nous. Per tant si mai sorgís l’oportunitat de poder tocar al vostre país, m’encantaria poder-la aprofitar.
Estaríem encantats de veure’t per Andorra algun dia, i desitgem que això acabi passant!
