El proper dia 12 de desembre el CENMA presenta el mapa de cobertes del sòl d’Andorra de l’any 1948. L’acte tindrà lloc a les 19.00h a la Biblioteca Nacional d’Andorra la Vella.
El nou mapa realitzat pel CENMA s’emmarca dins el projecte d’estudi de l’evolució del paisatge andorrà a partir dels mapes de cobertes del sòl, afegint-se a la sèrie de mapes de cobertes del sòl dels anys 1972,1995 i 2012 realitzats pel CENMA en anys anteriors.
El principal objectiu d’aquest projecte és poder quantificar l’evolució de les diferents categories del sòl amb el pas dels anys i analitzar la seva dinàmica de canvi.
El mapa de cobertes del sòl és una cartografia temàtica detallada sobre l’ocupació del sòl, el qual classifica el terreny en diferents categories: boscos, prats, matollars, zones urbanes, vies de comunicació, tarteres, roquissars, aigües continentals, entre d’altres.
El mapa s’ha fet a partir de fotointerpretació de les fotografies aèries de l’any 1948, el vol més antic del qual disposa Andorra. La metodologia emprada ha estat la mateixa que es va usar en els altres mapes, fet que permet que siguin perfectament comparables entre ells.
Amb la incorporació d’aquest nou mapa dins el conjunt de la cartografia temàtica del país s’aconsegueix un millor coneixement del territori. L’estudi de l’evolució de les cobertes del sòl i la dinàmica de canvi del paisatge és sens dubte una eina cabdal per entendre el nostre passat; el com hem evolucionat i cap on podem anar en el futur. L’aplicabilitat d’aquesta sèrie de mapes s’emmarca, com és obvi, però no només, en el camp historicista, però també és una eina de gran importància en el camp de la conservació de la biodiversitat, la connectivitat ecològica i en definitiva la planificació territorial del país.
A forma de resum de les dades, s’observa que el bosc ha anat creixent progressivament fins arribar a ocupar un 40% del territori andorrà. Pel que fa a les zones de conreus han perdut superfície respecte als mapes més antics però cal destacar que en les darreres dècades s’ha sabut mantenir la superfície dedicada a aquesta activitat.
On si es pot apreciar un canvi substancial és en l’evolució de les cobertes del sòl de les zones urbanitzades i les vies de comunicació, creixent des de l’any 1948 al 2012 un 839% i un 230%
respectivament, o dit d’una altra manera les zones urbanes s’han multiplicat per més de 9 vegades i les vies de comunicació per més de 3.
