Conxita Marsol, Cònsol Major d’Andorra la Vella ens ha parlat sobre els problemes i els projectes principals de la capital d’Andorra.
Entrevista: Irina Rybalchenko
La primera pregunta és quins són els més grans projectes d’inversió estrangera amb capital estranger?
Aquí a la parròquia d’Andorra la Vella no tinc constància especialment de grans projectes amb inversió estrangera. Per exemple, hi ha uns que es dediquen a assecar la fruita i que tenen les naus a Sant Julià i aquí tenen tota la part estratègica. Recordo que hi ha també una clínica, que també és estrangera…
Per què creu que són tan pocs els grans projectes d’inversió?
D’això més bé li pot informar el Govern, perquè a Andorra la Vella com a Comú quan ens arriba una empresa d’aquestes ja ve com a empresa andorranitzada, perquè abans de demanar el permís per fer la inversió has d’anar a Govern. Després, una vegada que la societat està creada, ja és una societat andorrana i la veritat és que no tenim cap relació a nivells de parròquia del que és inversió estrangera que ens afecti.
Què ha passat amb el projecte de l’Aquapark?
Era un projecte rus. Era un projecte privat. No era un projecte públic. Era molt interesant, al Comú l’interessava molt, perquè el bo és això tindre projectes privats que aportin valor turístic afegit al país, però finalment no va quadrar i l’empresa va considerar canviar el projecte i ara a aquest terreny es faran habitatges.
Quins són els noms dels més grans empresaris d’Andorra?
Això és una pregunta a la que no puc contestar. Això resta sota la protecció de dades. Jo no entraria en aquest tema.
Construir un telefèric d’Andorra la Vella al pic de Carroi es un projecte real?
Sí, és un projecte real, que aquest sí que depèn del comú d’Andorra la Vella. Està sobre taula. El portàvem al programa electoral. Ens sentim legitimats per tirar-lo endavant i nosaltres traurem el concurs per fer-lo. Una vegada tinguem el concurs, les propostes les posarem a informació pública i els ciutadans de la parròquia diran si els interessa o no. Si ho veuen bé o no ho veuen bé i aleshores el Comú decidirà. Però és un projecte factible d’inversió no pública. Vull dir que el Comú d’Andorra la Vella posarà zero euros, perquè ha de ser de finançament privat mitjançant una concessió.
I quin és el pressupost per fer això?
Uns 40 milions d’euros val aproximadament aquesta estructura.
Quin és el pressupost per Andorra la Vella?
Uns 50 milions d’euros.
Els nostres lectors diuen que a Andorra hi ha molta burocràcia i, a més, els bancs no poden servir als clients internacionals amb qualitat… Podria parlar-nos sobre això?
Hi estic d’acord que hi ha molta burocràcia i que hem parlat d’això vàries vegades amb el Cap de Govern i que hem de trobar una solució molt ràpida. No podem estar així quatre o cinc mesos per formar una societat d’inversió estrangera.
Aquest és un tema que conec bé perquè per la meva professió privada me n’he dedicat durant molts anys a dur-lo a terme i hi ha un problema i és molt complicat perquè hi ha països que són molt més àgils en fer tots aquests tràmits, hi ha països que en menys d’una setmana tens una societat operativa.
Per descomptat, queda clar que s’han de controlar les entrades de capital de l’estranger. Però, s’ha de fer molt més ràpid.
Doncs, sí hi estic d’acord, és un problema de burocràcia molt important i està limitant la industria estrangera.
Amb respecte al tema del casino. El Comú d’Andorra la Vella ha participat en aquest projecte? Vostè personalment ha estat al comitè de licitació?
No.
I quins són els membres?
Jo sé que hi havia el Ministre de Finances de l’època, el Ministre d’Ordenament Territorial i també hi havia els tècnics del joc, el Consell andorrà regulador del joc… Però ni el Comú d’Andorra la Vella va participar, ni cap altre Comú va fer-ho. I jo no vaig estar en el jurat.
I hi havia un conflicte com respecte a aquest tema. I com va acabar la investigació que es va fer? Qui va violar els termes de la licitació?
Bé, el conflicte encara hi és i la investigació encara no ha acabat. El Govern encara està analitzant-ho. Sé que han demanat diferent documentació a la empresa adjudicatària per veure si li donen la llicència i sé que estan treballant i estem pendents una mica de veure com acaba.
El tema esta tancat o hi haurà un casino?
No està tancat aquest tema encara. Encara potser que tinguem casino, haurem d’esperar. En tot cas, seria a Andorra la Vella, perquè els tres primers eren a Andorra la Vella. I així ho esperem.
I no és clar a quin lloc ho posarien?
Ara per ara, no. Hi havia tres llocs: al carrer Prat de la Creu, davant de Pyrénées i, més avall, al de Meritxell. El que ara està mirant Govern és el número 1 (al carrer Prat de la Creu) que és el que va guanyar el concurs i és Jocs SA que és l’empresa que estan acabant de mirar, però encara no està tancat.
Hi havia una idea de construir una gran carpa per al Cirque du Soleil. Per què aquest projecte no ha estat implementat? Què costa muntar i desmuntar una carpa i un escenari cada vegada?
Aquest és el famós multifuncional que ara s’està parlant molt seriosament i encara està sobre la taula. El Govern hi aposta definitivament, jo personalment també hi aposto definitivament, perquè és imprescindible per un país amb ingressos turístics.
Ja no només pel muntar i desmuntar i l’ocupació que tenim dels aparcaments; ja que no és bo que traguem aparcaments per fer el Cirque du Soleil o per la Fira d’Andorra o per fer un concert.
El Comú d’Andorra la Vella ja ha proposat un terreny al Govern perquè es faci aquest multifuncional. Al pressupost de l’Estat espero que hi hagi les primeres partides i que en un parell d’anys sigui una realitat el multifuncional, però no només pel Cirque du Soleil, perquè el Cirque du Soleil també tindrà un temps de caducitat, sinó per fer concerts, per fer activitats, per fer Trials Indoors, un país turístic ho necessita.
Ara ja ho estem negociant amb Govern ja fa uns dies.
Durant els darrers 5 anys a Andorra la Vella s’ha registrat un creixement dels preus de l’immoble. Al mateix temps, és fàcil comprar béns immobles, però vendre béns immobles és gairebé impossible. Totes les transaccions del mercat immobiliari són principalment lloguers. Per què els inversors no volen invertir en immobles a Andorra la Vella?
Doncs, sí que hi ha inversió estrangera en immobles. Aquí a Andorra la Vella hi ha diversos edificis que s’estan construint amb inversió estrangera amb societats de fora. No estic d’acord amb la seva afirmació. Jo penso que és molt més fàcil fer transaccions per compra i venda que per lloguers. Per lloguer no hi ha pisos, en canvi per compra i venda sí que n’hi ha.
És veritat que hi ha un mercat molt important i hi ha molt moviment. En aquests moments a la parròquia d’Andorra la Vella s’estan fent moltes compres i moltes vendes i molta construcció de nous edificis per vendre els pisos. El que ens falta és el lloguer que és on tenim el problema. En això, sí estic d’acord.
Per què a Andorra la Vella hi ha moltes terres ermes si els preus de la terra són tan alts?
Jo penso que a la parròquia d’Andorra la Vella és on hi ha menys terreny erm, perquè està molt densificada. Ara, és veritat que a la zona de Santa Coloma…, però això és una qüestió del propietaris, si els propietaris prefereixen tenir els terrenys verges, prefereixen fer tabac, perquè hi ha terrenys aquí en Andorra la Vella on es fa tabac, i bé, és una opció que jo també trobo bona, perquè sinó està tot tan massificat que també està bé que tinguem encara alguns prats i que respirem una miqueta. Això es un tema de privats. Són tots privats.
La terra a la capital d’Andorra és molt cara. Al mateix temps, s’estan construint aparcaments d’una sola planta al centre de la ciutat. Per què no hi ha projectes de construcció d’aparcaments de diverses plantes?
N’hi ha algun projecte sobre la taula i s’ha construït algun. Algun d’inversió privada i algun d’inversió pública. Per dir-ho d’alguna manera, el Comú també fa algun aparcament, però és cert que la majoria d’aquests aparcaments que diuen que estan horitzontals estan en terrenys llogats que no són propietat del Comú que són de particulars que potser algun dia el volen organitzar i potser algú vol fer un pàrquing. Tenim un parell de consultes de particulars que voldrien construir aparcaments. Però, estem en això!
Al carrer central de la capital – avinguda Meritxell, – així com al centre de la ciutat, hi ha edificis antics que necessiten reformes. Qui és el responsable: el Govern, el Comú o els propietaris privats?
Els propietaris privats.
Hi ha una llei que exigeixi que els propietaris d’edificis controlin aquest aspecte?
Sí, hi ha una llei que controla el tema dels edificis en ruïnes. A partir d’aquí si l’edifici ja és més maco o menys maco ja depèn del propietari, depèn del gust de cadascú i és una qüestió dels particulars. El que sí hi ha són unes normatives que diuen que pots fer tantes alçades, que has de posar un tant per cent de pedra, que no pots pintar segons en quin color,… Això està regulat, però a partir d’aquí cadascú fa el que vol.
Doncs, hi ha edificis que estan molt macos i d’altres que no l’estan tant, perquè hi ha alguns que tenen molts anys. Però també he de dir que des de que hem arreglat l’avinguda Meritxell, s’estan fent moltes inversions, s’estan reformant molts edificis a la avinguda Meritxell. I en això també penso que el Comú ha sigut molt actiu. Ha començat arreglant el carrer i ara la gent està al darrere arreglant els seus edificis. S’està fent.
Què pensa sobre el shopping a Andorra? Per què encara no hi ha marques de luxe?
El comerç ha estat el nostre motor, és el que ens ha fet créixer en aquest país i encara continua sent el pes específic d’aquest país.
Però, és cert que està patint. És cert que les modes estan canviant, però això no és una cosa pròpia només d’Andorra la Vella; és una cosa general. Els turistes que ara ens vénen, vénen més per experiències, vénen a esquiar, per la seguretat del país…; més, que no pas per comprar.
Tot i així, hi continuen comprant perquè encara el comerç és un dels valors d’aquest país.
Per millorar el comerç s’ha de treballar, s’està treballant en fer un pla estratègic amb el Govern.
Per què no hi ha grans marques? Bé, és una aposta que tenim sobre la taula. No és fàcil en aquest moment que hi hagi grans marques, perquè tenim unes franquícies al passar per la duana de 900€ i aquestes grans marques de seguida paguen més de 900€ Aleshores costa que aquestes grans marques s’instal·len aquí a Andorra.
Però bé, això pot ser una de les grans portes que ens pot obrir l’acord d’associació. És necessari, perquè nosaltres entenen que s’ha d’apostar per un turisme de més qualitat, sense menysprear de cap manera el turisme que tenim ara, perquè to és bo, tot és un bon turisme, però si que hi hem d’aconseguir tenir un turisme que busqui coses com grans marques.
Bé ja hi comença a haver alguna marca, però potser no són aquestes marques mítiques que tots coneixem com Chanel, Dior, etc. Hi comença a haver marques en perfumeria, en joieria, en tot això hi ha bones marques i també hi ha en rellotgeria. Però és veritat a Andorra falten marques de luxe. Esperem que tot això, a poc a poc, millori, perquè és un punt necessari per Andorra.
Hi en aquests moments hi ha algun acord concret o negociacions amb algunes marques de luxe?
Encara no. Són mes aviat preguntes més enfocades a nivell de Govern. El Ministeri de Comerç està treballant ja en això, com deia hi ha el Pla estratègic de turisme de compres en el que va treballar l’anterior ministre, van els treballar comuns i van treballar els comerços. No sé en quina fase estan en aquest moment.
El shopping a totes les ciutats del món s’està morint. Des de fa un temps la gent prefereix comprar coses per Internet (inclòs el “shipping” de la Xina). A Andorra no existeix aquesta opció, per què?
És tot pel problema de les duanes. Aleshores sí que es pot comprar per Internet a Andorra, però és molt més car. Jo sé que això també és un tema que està sobre la taula de Govern i de les associacions de comerciants i de la Cambra de comerç.
Una pregunta curiosa, m’he quedat molt sorpresa, però és una pregunta dels nostres lectors i ells han escrit que a les botigues d’Andorra es proposa la roba de l’any passat com una nova col·lecció. El Comú controla aquest tema d’alguna manera?
Això també és una competència de Govern. El Govern té un departament. Jo no sé si ho controlen, sí que controlen les rebaixes i per tant això hauria d’estar dintre del concepte de rebaixes. Crec que això ja és una qüestió que els propis establiments han de controlar i ja tenim l’Agència de defensa al consumidor i després hi ha el departament de comerç.
Doncs, aquesta associació és la que treballa per controlar totes aquestes coses, que no han de passar en general.
Això, si fos el cas que es produís, no és bo per a la qualitat del comerç del país. Hi ha una llei d’interès al consumidor. Això més bé s’hauria de parlar amb aquesta associació, que és la que defensa els drets dels consumidors.
Ara li voldria demanar què pensa sobre el projecte de la construcció d’un aeroport internacional a Andorra?
En territori andorrà?
Sí, perquè potser és una pregunta de seguretat estratègica del país, no?
A veure, jo entenc que necessitem un aeroport. Un aeroport al país el necessitem. Si hi ha l’aeroport de la Seu que el tenim ja molt avançat. S’estan fent estudis i és una opció que està sobre la taula. Hem de veure quin ens aporta més i quin ens aporta menys, però el que és imprescindible i ho parla molta gent que ve és que tinguem un aeroport o a dins del propi país o a fora del país, aquí a la frontera com passa a molts països com a Mònaco. Molts països no en tenen a dins del seu territori.
El que queda clar és que un aeroport a la Seu o a Andorra ho hauríem de tenir i ja hauria d’estar fet fa dies, perquè cada vegada més, la gent t’ho demana.
Crec que és una bona iniciativa i aquests estudis que està fen la Cambra de comerç són importants.
Però vostè dona suport a aquesta idea?
Sí, dono suport a aquesta idea. Però és veritat que hem de veure què representa i què comporta i un dels dos aeroports hauria de funcionar ben aviat.
Ara li faré una pregunta dels nens: per què van treure el skatepark del Parc Central?
Perquè n’hem fet un a Santa Coloma. Molt maco! Molt modern! Amb totes les activitats i entenem que en aquella zona està a prop de les escoles de la parròquia i al Parc Central, per contra, vam donar-li més aquest caràcter sostenible. Un caràcter amb menys paviment, amb més gent, amb més gespa. L’hem volgut canviar per un espai amb més gespa perquè entenem que és un poc el pulmó central d’Andorra la Vella el Parc Central. Però, hem fet un skatepark a Santa Coloma espectacular. L’hem fet amb la col·laboració de la Associació de skates d’Andorra i estan contents de com funciona. Aquí ja estava molt bé i s’ha de renovar d’aquesta manera.
L’estació d’autobusos és una “targeta de visita” de la ciutat. Qui ha dissenyat el projecte? Per què van utilitzar materials tan poc moderns (els panells del sostre, els monitors etc…)?
Això ho ha fet Govern. És una inversió nacional. Està concessionada a les empreses de transport i potser els panells els posen les empreses de transport. Però el que és l’edifici i el concepte, que sí que l’ha construït Govern, on hi ha també un sostre per energia solar, jo penso que és força modern.
Una cosa que sí que és del Comú i que està inclosa al pressupost de l’any 2020 és una gran millora urbanística per donar accés des de l’estació d’autobusos cap a dalt.
Sí, un carrer per a vianants que sortirà de l’estació d’autobusos fins al carrer Prat de la Creu. Però, pel que fa a l’estació, el que és l’edifici, jo el trobo força modern. A més, l’estació està molt cèntrica que és el que volia el Comú que hi hagués una estació cèntrica.
A Andorra la Vella, encara no s’utilitzen autobusos elèctrics. Per què? A altres ciutats com Moscou, Tolosa, París, Londres, Nova York, etc., ja fa temps que s’utilitzen autobusos elèctrics…
Bé, aquí a Andorra la Vella, a nivell del transport parroquial, perquè nosaltres només tenim competència del transport que hi ha aquí dins de la parròquia -el que és connexió entre parròquies també és competència de Govern- nosaltres ja van apostar concretament pel transport públic al preu de 0’10 cèntims perquè tothom l’utilitzi precisament per poder treure cotxes del carrer. Els nostres autobusos són molt sostenibles, amb gasolina o gasoil, sí, però Euro 6 que és la màxima que es demana en aquest cas a Europa.
D’elèctrics, no es va considerar perquè pel sistema del país, pels kilòmetres que han de fer aquests autobusos no semblava que hi hagués prou autonomia, però nosaltres reflexionem i pensem que a poc a poc anirem entrant.
A més, al Comú d’Andorra la Vella creiem molt en la sostenibilitat, en treure cotxes del carrer que és el que hem posat com exemple. Hem tret molts cotxes dels carrers, hem ficat zones enjardinades i zones per a vianants que no hi havia cap en aquesta parròquia i, per tant, nosaltres continuarem dins d’aquesta línia i dins d’aquesta línia, a poc a poc, el transport s’anirà adaptant.
Però s’ha de veure geogràficament al país, la qüestió aquesta de les distancies també. Perquè a moltes ciutats funcionen els autobusos elèctrics però tenen el seu propi carregador. És un tema que està sobre la taula, però nosaltres hem vetllat perquè els autobusos que ara fan el servei dins de la parròquia d’Andorra la Vella siguin moderns, estiguin dins de l’última tecnologia respecte a totes les normes d’Europa a nivell de contaminació, que tinguin molt poques emissions…
Que amb els elèctrics es milloraria, segur, però bé estem en aquesta línia.
Entre Andorra i la Seu d’Urgell circulen autobusos antics i de vegades bruts (Hispano-Andorrana). Per què aquest autobusos existeixen?
Aquests autobusos són una concessió de fa molts anys. Desprès d’ella el Govern va treballar en la concessió interparroquial d’Andorra. Aquesta concessió existeix des de fa mol molts anys. El Govern té un Ministeri de transport i són els que controlen totes aquestes coses.
El Govern té un director de transport i per tant és important saber que això també és un tema d’ells. Nosaltres tenim els nostres autobusos que són aquests vermells i blancs que circulen per dins de la parròquia, però clar, els altres depenen tots de Govern.
Quins són els projectes més importants del Comú d’Andorra la Vella per aquest any?
Bé, hi ha una mica de tot. Nosaltres volen continuar amb això, amb la sostenibilitat, amb la ciutat per les persones. Per tant, anem treballant en treure cotxes dels carrers i fer les voravies més amples. Això, és un dels punts més importants. I com a projectes, a part d’aquest del Pic de Carroi, del que ja hem parlat que no el pagarà el Comú, però que forma part el Comú, tenim la remodelació total de l’Estadi comunal, reconstruir la piscina dels Serradells, i, sobretot, millorar les voravies de la parròquia i continuar la qüestió de les separatives, perquè ja té un gran retard.
És necessari fer aquesta connexió entre Santa Coloma i Andorra la Vella amb aquest passeig que ja hem començat a fer i que ara ja l’estem acabant des de la Margineda.
Bé, continuarem treballant en aquest tipus d’activitats i sobretot amb els barris. Al barri dels Marginets, en el qual es faran les voravies més amples, al carrer Callaueta, a les travesseres de Riberaygua i Meritxell.
A Ciutat de Valls farem un aparcament, perquè com comentàvem abans fa falta un aparcament per a la gent d’aquest barri. Ja teníem abans el terreny i farem el concurs ben aviat per tal de fer l’aparcament en aquella zona.
Volem potenciar la connectivitat entre el centre de la capital i Santa Coloma…
Sí, és tota aquella zona. Nosaltres volem que la gent camini i que tingui espais, voravies amples i passegi pel costat del riu i estem treballant per aconseguir això.
La rotonda també és un projecte important, perquè vam fer l’avinguda Meritxell i ens queda la part de mitja rotonda i aquest projecte també el tirarem endavant. També es vol unir la Dama de Gel amb el Parc Central, allargant tot el passeig de vianants cap allà fins arribar al riu. És un dels grans temes urbanístics.
La veritat, Andorra la Vella és una parròquia que té molts desnivells. Del Prat de la Creu, fins a l’avinguda Meritxell, fins a Ciutat de Vall i el que voldríem és treballar molt en aquesta connectivitat, De la mateixa manera que vam fer l’ascensor de La Quirola que funciona molt bé. Doncs, volem fer un ascensor que vagi de Príncep Benlloc fins a Ciutat de Valls i estava al programa i aquest és important.
I, tots aquest canvis, encara que semblen petits, són molt necessaris per millorar la parròquia.
El Mirador de la Comella és també molt important, perquè entenen que hi ha una vista molt maca sobre la parròquia.
La neteja també és una de les nostres primeres prioritats. Destinem molts diners, comprem més camions, estem fent un tipus de neteja ara a pressió i esperem que funcioni.
El que deia abans les separatives a Santa Coloma, continuem amb el empeny d’unir Andorra i Santa Coloma. Per a nosaltres és molt important aquesta connexió. Bé, són aquests tipus de projectes i alguns projectes que no són pròpiament del Comú, però que el Comú col·labora indirectament com és la multifuncional. Això, és fonamental pels avanços del país i aquí nosaltres posarem el terreny i Govern ja ho sap i estem negociant qüestions com aquestes.
L’accés al Dr. Vilanova és l’entrada natural a Andorra la Vella. Nosaltres entenen que hem d’aconseguir que els turistes arriben a aquest punt i que hi hagi multifuncional. Aquí tenim 3000 places de pàrquing o potser una mica més i, a partir d’aquí, els turistes arriben a la plaça del Poble que durant aquest mandat també s’ha de reformar, s’ha de fer una gran reforma, que visiten el Centre històric, perquè el Centre històric també té un gran potencial amb la Casa de la Vall que és el monument més important i, a partir d’aquí, tot el que és l’avinguda Meritxell i que vagin a Escaldes.
Això és fonamental i altres opcions com pot ser el multifuncional, la plaça del Poble, la connexió del multifuncional amb la plaça del Poble i això en 3 o 4 any ha d’estar sobre la taula tot.
Voldríem també demanar qui va finançar la campanya del Cap de Govern?
La campanya no la finança ningú, la financen els propis socis del partit. A veure, jo estic en partit que és el del Cap de Govern i nosaltres paguem una quota cada any. I, a més, els que tenim un càrrec com jo o com el Cap de Govern, paguem un 5% del nostre salari mensual al partit precisament per pagar les campanyes i totes aquestes despeses. Igual la campanya dels comunals es paga amb aquestes entrades de diners.
A part, també hi ha una subvenció del Consell General als partits polítics amb funció del número de consellers que tenen.
Aquí a Andorra no és com als Estats Units que la campanya te la paguen. No podem parlar de ningú que hi hagi portat cap capital per sufragar la campanya d’un partit d’aquest país. Aquí a Andorra els diners per les campanyes s’aconsegueix d’una forma diferent. Hi pot haver donacions, però no poden ser ni tan sols donacions, han de ser justificades. Han de ser públiques.
