Albert Contel (nascut el 21 de setembre de 1987), és un economista espanyol especialitzat en l’assessorament fiscal. Està col·legiat al Principat d’Andorra, on hi resideix des de l’any 2015.
Nascut a Barcelona, es va llicenciar en Administració i Direcció d’Empreses per la Universitat de Barcelona l’any 2013. Posteriorment, va iniciar els seus estudis de dret i va obtenir el Màster en Assessorament i Gestió Tributaria a ESADE (Universitat Ramon Llull) l’any 2014, un Executive Màster en Finances Corporatives i Dret a ESADE l’any 2015, i va obtenir el Certificate of European Financial Advisors (IEAF/FEF, EFFAS) l’any 2021.
Va iniciar la seva carrera professional en la comptabilitat i l’auditoria de comptes per a diverses firmes internacionals, orientant-la ràpidament cap a la l’assessorament i la planificació fiscal, que ha exercit amb èxit durant 10 anys. Ha desenvolupat la seva carrera professional no només en grans despatxos, sinó també en banca privada o per empreses internacionals. Dins de les seves àrees d’especialització, disposa d’experiència en auditoria de grans empreses, en l’assessorament fiscal i financer integral tan a particulars com a grans patrimoni, i en l’assessorament econòmic entre els que destaca la valoració d’empreses.
L’any 2021 es va incorporar a Augé Holding Grup, on ha exercit com a director de l’àrea fiscal, prestant serveis d’assessorament fiscal complex, gestió de patrimonis i planificació tant local com internacional per un ampli ventall de clients.
En aquest sentit, ens informa de les principals avantatges fiscals d’Andorra.
Podries explicar els principals avantatges fiscals d’Andorra respecte a Espanya i França? Aixi mateix, ens podria comparar l’IVA i l’IRPF a Andorra, França i Espanya, així com l’existència d’altres impostos?
Aquesta és una bona comparació, ja que Andorra es troba geogràfica i culturalment al bell mig d’ambdós països. Particularment, i tenint en compte que la gran majoria de nouvinguts provenen d’Espanya i França, resulta per tant una comparativa molt pertinent.
En relació als impostos directes, podem distingir les dues principals figures: l’IRPF i l’IS.
A Espanya, la fiscalitat global pot superar fàcilment el 50% incloent totes les figures impositives. En particular, l’IS a Espanya és del 25%, mentre que l’IRPF arriba fins al 48%. Per tant, al voltant del 50% dels ingressos dels contribuents van directament a l’Estat, sense tenir en compte altres impostos (municipals, autonòmics o estatals) que fan que la pressió fiscal sigui encara més elevada.
Des d’una perspectiva francesa, l’impost de societats vigent és del 25% (reduït respecte als anys anteriors), mentre el tipus de l’IRPF arriba fins al 45%. A més a més, a diferència d’Espanya, hi ha més ingressos subjectes a cotització, fet que fa que el cost global sigui encara més elevada que a Espanya, doncs també existeixen altres figures impositives complementàries.
En canvi, en relació a Andorra, els ingressos a la base general d’entre 0 € i 24.000 € euros anuals estan exempts, els ingressos a la forquilla d’entre 24.000 € i 40.000 € paguen un tipus efectiu del 5%, i els ingressos superiors a 40.000 euros estan subjectes a un 10%, provocant per tant que el tipus efectiu mai pugui arribar al 10%.
En relació als impostos indirectes, el tipus general d’Andorra és del 4,5%, mentre que a Espanya és del 21%, i a França, del 20%, circumstancia que afecta a la gran majoria de béns i serveis.
En particular, i tenint en compte que els bens immobles son una de les principals despeses familiars, els impostos son també molt més reduïts al Principat, no només en relació al valor de compra, sinó també en les transmissions futures.
La mateixa circumstància es dona en relació als vehicles, doncs Andorra no té impostos addicionals a la compra més enllà de l’IGI del 4,5%. En canvi, a Espanya, cal afegir, a més a més de l’IVA, un impost de matriculació que pot arribar fins al 15%.
Per tot, el preu final als països veïns només per motius fiscals, és superior al 6% en béns immobles i superior al 30% en relació als vehicles cotxes.
Hem de pagar el 15% cada cop si volem canviar de cotxe a Espanya?
L’impost al que es refereix només s’aplica a la compra de vehicles nous. Pel que fa als cotxes de segona mà, a Espanya resulten subjectes a l’Impost sobre les Transmissions Patrimonials Oneroses.
L’obligat tributari a pagar aquest impost és aquell que adquireix un bé o un dret, que no és nou. S’aplica en molts casos, però els més habituals son la compra d’habitatges i de vehicles: aquesta figura impositiva existeix a Andorra només sobre bens immobles.
A França, l’impost de matriculació és d’un 30%. També existeix un impost addicional (o eco-impost), un impost introduït l’any 2008 i que cal abonar quan el vehicle es matriculi. Esta basat en les emissions de CO2 i en els cavalls fiscals: menys de 5 CF gratuït, 5 CF: 1.000 euros, 10 CF: 9.250 euros, 20 CF: 31.000 euros, i més de 25 CF: 40.000 euros.
Tal i com es pot observar, tant França com Espanya són dues jurisdiccions on els impostos són generalment entre 5 i 6 vegades més elevats que a Andorra, és a dir, una pressió fiscal real molt elevada.
Hi ha una altra qüestió sobre la que sempre m’he preguntat: el ¨art business¨. Conec alguns artistes que venen aquí per obrir les seves galeries i vendre objectes d’art d’Andorra. Això també és més rendible?
Andorra és interessant, no només per les raons exposades anteriorment sinó també per la seguretat, doncs és el país amb menys criminalitat del món, circumstància que suposa la reducció dels costos de seguretat. Així mateix, l’absència d’impost sobre el patrimoni pot ser un altre motiu, doncs Espanya per exemple, té en vigor un impost sobre el patrimoni, que inclou també els objectes d’art, i que arriba fins al 2,6%, en funció de la riquesa total.
Per últim, l’absència d’impost sobre successions o donacions a Andorra és un altre motiu de pes per a optimitzar la transmissió del patrimoni a la família des del Principat.
Quines avantatges consideres que té invertir en immobles a Andorra? Algun desavantatge, advertència o precaució, sobretot ara, donada la increïble pujada de preus dels immobles a Andorra?
Que els preus siguin alts no vol dir que no sigui un bon moment per als inversors. Des d’un punt de vista econòmic, l’important és la tendència i les expectatives a futur. Tots els indicadors mostren que els preus continuaran augmentant, fins i tot si la velocitat de creixement es redueix. Des de l’any 2017, el preu mitjà per metre quadrat a Andorra han crescut en més d’un 50% (de 2.000 per m2 a superar els 3.000 per m2, més elevat encara al centre de la capital d’Andorra, on pot superar els 5.000 €/m2).
Només com a referència, si es compara aquesta zona amb les zones premium d’Espanya o França, en aquest segon cas els preus fins i tot poden arribar a superar els 6.000 euros per m2, amb una pressió fiscal molt més elevada. A més a més, cal recordar que el mercat andorrà és molt petit comparat amb el dels països veïns: si 10.000 inversors volen adquirir immobles a França o a Espanya, el mercat no presentarà fluctuacions significatives ja que la pressió sobre la demanda serà molt reduïda. En canvi, aquesta mateixa quantitat suposaria una gran diferència sobre el mercat andorrà, augmentant els preus en conseqüència significativament. Tenint en compte que Andorra segueix atraient persones, i que l’oferta de béns immobles no pot augmentar a la mateixa velocitat, no sembla que els preus hagin de baixar en el curt termini.
Des d’una perspectiva fiscal, la diferencia és enorme, el que significa que els ingressos nets totals poden presentar grans diferències cas d’invertir en béns immobles al Principat. En general, la compra d’una immoble a Espanya suposa un cost fiscal del 10%, al que cal afegir l’impost sobre l’increment de valor dels terrenys urbans d’àmbit municipal. En comparació, l’única taxa aplicable a Andorra és del 4% en la compra.
A l’hora de vendre la propietat, els impostos a Espanya s’apliquen sobre el guany amb un tipus de tributació d’entre el 19% i 26%, a França arriba fins al 45% més les despeses socials, i en canvi a Andorra, el cost fiscal màxim és del 15%, amb una taxa regressiva que arriba fins al 0% en funció del temps de tinença de l’immoble.
Parlem de la tokenització immobiliària. És possible introduir aquestes innovacions a Andorra? Com pot influir en la crisi immobiliària?
La tokenització és una molt bona opció per democratitzar les inversions en qualsevol actiu, també en el sector immobiliari. No tothom disposa de recursos per a comprar un actiu immobiliari a títol individual, però resulta molt més accessible si la inversió total que han de fer és de 10, 100 o 1.000 euros per exemple. Gràcies a la tokenització, diverses persones poden invertir conjuntament en un actiu d’acord amb les seves capacitats econòmiques.
Per als menys habituats a la tokenització, pot resultar més comprensible interpretar-la com un tipus de crowdfunding, un mecanisme de finançament col·laboratiu de projectes desenvolupat sobre la base de les noves tecnologies, en aquest cas a través d’una blockchain.
Ja hi ha algunes empreses que han començat el procés de tokenització d’actius immobiliaris a Andorra. Així mateix, hi ha una llei sobre els actius digitals que permet el desenvolupament d’aquest tipus d’activitats. No obstant, seria beneficiós comptar amb alguns aclariments o precisions addicionals sobre l’aplicació de la norma, tals com quan han de intervenir o quines obligacions tenen les entitats bancaries com a intermediaris d’aquesta tipologia d’operacions.
El procés encara no ha estat plenament depurat en el curt termini, però en la mesura en que no està prohibit, és quelcom possible.
Quantes empreses es traslladen Andorra cada any?
L’any passat es van constituir més de 1.100 noves empreses a Andorra. Aquestes engloben diversos tipus d’activitats, entre les que es pot destacar la gestió patrimonial, la programació informàtica, el màrqueting o l’activitat d’e-commerce entre altres.
Majoritàriament, les empreses que s’instal·len a Andorra desenvolupen activitats no vinculades a la producció de béns si no de serveis, podent aquests ser prestats de forma remota. Andorra és molt limitada en espai en comparació amb altres jurisdiccions, així que produir béns no és la millor alternativa. Així mateix, la manca de transport ferroviari o marítim fa aquest tipus d’activitats molt menys freqüents al Principat, sobretot tenint en compte que el transport aeri és molt car en comparació amb altres alternatives. Per tot, Andorra s’especialitza principalment serveis de tota mena.
Has mencionat les empreses de e-commerce. Però no hi ha enviament a Andorra des de molts països ja que no forma part de la Unió Europea i té fronteres i duanes…
L’activitat de comerç electrònic no precisa estar dins de la UE. En aquest sentit, és important remarcar la diferència entre el comerç internacional de mercaderies i el comerç electrònic. El comerç internacional suposa traslladar la mercaderia d’una jurisdicció a una altre, mentre que el comerç electrònic permet realitzar aquesta activitat actuant com a intermediari entre el productor/majorista i el client final. Comprar mercaderies en un país i vendre-les a un altre sense que aquestes passin per Andorra és perfectament possible.
I viceversa – hi ha estadístiques de les empreses que abandonen Andorra? El vostre model de negoci inclou deixar empreses inactives, reorganitzacions empresarials i tancament d’empreses. Com de populars o habituals són aquests serveis?
Sí, efectivament això forma part de la realitat dels negocis, i passa per diverses raons, entre altres la reestructuració i optimització del negoci, per suposat. L’any passat es van liquidar aproximadament 620 empreses a Andorra. El més rellevant a destacar és que es van constituir moltes més empreses de les que es van extingir.
Encara es possible reduir l’IS del 10% al 2% per les empreses comercials?
El règim de comerç internacional de mercaderies al que entenc fas referència ja no està en vigor. No obstant, existeix un règim especial que redueix la tributació efectiva del 10% al 2%, per a l’explotació d’actius intangibles. Alguns dels nostres clients treballen en aquest camp, i s’aplica a la propietat de programes informàtics, software o aplicacions, concessions o autoritzacions d’ús, cessions de llicències o transferències de patents, models d’utilitat i programes d’ordinador.
No hi ha una quota mínima per acollir-se a aquest règim, però només afecta als actius intangibles desenvolupats des d’Andorra. Tots els projectes han de ser aprovats pel Govern d’Andorra.
Quines són les principals novetats respecte a la reforma fiscal de l’any 2023?
Les darreres modificacions fiscals es van dur a terme el 8 de febrer de 2023. Es van introduir diverses modificacions, especialment pel que fa a l’impost de societats, que afegeixen algunes limitacions sobre el mateix. Entre aquestes limitacions es pot destacar la deducció de les despeses financeres, la deducció de determinades despeses amb parts vinculades, o la introducció d’algunes deduccions previstes per a motivar el lloguer d’actius immobiliaris. També s’eliminen algunes deduccions, com ara l’amortització de noves inversions. Així mateix, s’impulsen canvis per a garantir una imposició mínima efectiva del 3%, a través de la limitació de deduccions sobre la quota imposable.
Addicionalment, i amb la finalitat de simplificar el sistema fiscal, es fusionen la figura fiscal coneguda com a plusvàlues en la transmissió d’actius immobiliaris amb l’impost sobre societats, l’IRPF, i l’IRNR.
Com a resum, es simplifica l’aplicació de la llei – si bé algunes limitacions es van afegir, com ara la aplicació de la deducció per evitar la doble imposició internacional, o bé els requeriments per a considerar l’activitat de lloguer d’immobles, o s’aporta major claredat sobre algunes exempcions i s’incorporen noves deduccions.
El sistema fiscal a Andorra demostra la seva confiança en el seu desenvolupament normatiu, tant en ares d’augmentar la seva simplificació com la seva eficàcia.
