A l’Estat espanyol, el suïcidi és actualment la primera causa de mort en els joves. Tot i que en la població adulta la mort per suïcidi és molt més prevalent en homes que en dones —gairebé el triple—, les dones fan més intents autolítics que els homes. Com a xifra preocupant, durant la pandèmia causada per la COVID-19, s’han disparat els ingressos hospitalaris de noies d’entre dotze i divuit anys amb conductes autolesives.
El nou treball se centra en l’estudi de 187 nens i joves de set a disset anys, amb o sense trastorns mentals. S’han explorat les seves experiències de maltractament infantil, els esdeveniments vitals estressants recents, i alguns trets de la personalitat límit i el risc de conductes suïcides.
Un article publicat a la revista Journal of Clinical Medicine revela que el maltractament infantil augmenta alguns factors de risc que són determinants en les conductes suïcides en els joves. Segons aquesta recerca, les persones que han patit maltractament infantil tenen més predisposició a mostrar trets de personalitat relacionats amb la ira intensa, la impulsivitat i la desregulació emocional. A més, tendeixen a tornar a experimentar més situacions estressants al llarg de la vida. Tots aquests nous estressors i la desregulació emocional serien els factors que al capdavall podrien desencadenar els comportaments suïcides en la població més jove.
El treball està liderat per la catedràtica Lourdes Fañanás, de la Facultat de Biologia de la UB, l’Institut de Biomedicina de la UB (IBUB) i el CIBER de Salut Mental (CIBERSAM).
«L’adolescència és una etapa d’alta vulnerabilitat emocional i s’estima que el 70 % dels trastorns mentals apareixen en aquest moment», explica la catedràtica Lourdes Fañanás, membre del Departament de Biologia Evolutiva, Ecologia i Ciències Ambientals UB i investigadora principal del grup del CIBERSAM. «El cervell d’un adolescent —continua— està en ple procés de maduració i aquest procés pot comportar dificultats en l’autocontrol i una major impulsivitat i inestabilitat emocional, que són elements decisius per desenvolupar algunes conductes de risc».
Les experiències de vida, a més de la predisposició genètica, són elements decisius per definir la nostra personalitat. En psicologia, es parla de trastorns de la personalitat quan la manera com una persona percep, pensa i es relaciona amb l’entorn i amb si mateix és inflexible i desadaptativa, de manera que li genera un gran malestar psicològic i un deteriorament en la qualitat de vida.
Actualment, el consorci SURVIVE —una iniciativa impulsada pel Fons Europeu de Desenvolupament Regional (FEDER) de la Unió Europea, l’Institut de Salut Carlos III i el Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats— aplega diverses institucions i hospitals per estudiar la incidència del suïcidi, avaluar-ne els factors de risc i dissenyar estratègies d’intervenció i prevenció.
En aquest context, un primer pas per evitar les conductes suïcides «seria invertir més diners en la prevenció, especialment en la població infantil. Això implica donar suport a les famílies perquè els infants puguin créixer en ambients sans i segurs», apunta l’equip.
Malgrat l’alta demanda d’aquests serveis per part de la població en els últims anys, la ràtio de professionals públics de salut mental a l’Estat és només de 6 per cada 100.000 habitants. Per contra, a Europa es tripliquen aquestes dades. «Per tant, per salvar aquest dèficit tan vergonyós caldria començar per invertir en salut mental, especialment en la població infantojuvenil, des dels diferents serveis sanitaris, l’educació, la justícia, etc.», conclou l’equip investigador.
